Aquesta setmana hem vist amb els nostres propis ulls com el president de l’Equador es passava per l’arc del triomf la declaració dels drets humans i la nacionalitat equatoriana de Julian Assange.
Lenín Moreno ha fet fora de terres equatorianes un ciutadà equatorià pel simple fet d’haver destapat els draps bruts del mandatari sud-americà.
Un precedent perillós, amb el qual deixa en evidència la política del dret d’asil polític a l’estranger.
Els 7 anys de Julian Assange a l’ambaixada equatoriana han sigut per escriure un llibre, sobretot els últims dos anys.
Els primers mesos i anys de l’activista australià a l’ambaixada equatoriana van ser força normals i lògics dintre una ambaixada a Londres. Assange podia fer vida per tota l’ambaixada, tenir accés a Internet, roba neta, higiene, etc. També a fer compareixences davant la premsa.
Tot va canviar quan Rafael Correa va deixar de ser president de l’Equador i va entrar al govern Lenín Moreno.
Tots recordem la gran participació d’Assange en la causa catalana. Va denunciar públicament que l’Estat espanyol agafava un caire dictatorial i va tenir forts enfrontaments amb dirigents, personatges i entitats de l’Estat en línia.
Aquest va ser un dels punts d’inflexió: Assange va començar a no agradar per la seva manera d’actuar (la que havia tingut sempre).
Va ser privat de connexió a Internet i va ser silenciat per un “afer intern” de l’Estat espanyol, segons mitjans britànics.
Més tard, la publicació de Wikileaks que implicava l’actual president d’Equador en uns informes clarament incriminatoris van fer vessar la gota que omplia el got de la paciència de Lenín, qui finalment ha fet fora a l’activista australià nacionalitzat equatorià.
La seva detenció per part de la policia britànica (per cert, en terres equatorianes) ha fet la volta al món i, com he dit al principi, crea un precedent molt perillós de vulneració de drets.
Julian Assange és un heroi per a molta part de la societat, malgrat ser acusat de violació a Suècia i per difusió il·legal d’informació classificada segons Estats Units.
Ara s’enfronta a una extradició als EUA i a una condemna de 5 anys (que en seran molts més) de presó.
La persecució dels serveis d’intel·ligència americans a Assange denota la importància del que va publicar Wikileaks i els fraudulents secrets que encara no sabem i Assange podria publicar al món.
Hi ha molts interessos que Assange i Wikileaks desapareguin. Si això passés, seria una pèrdua per al periodisme i la informació mundial.
La valentia que va tenir Assange als voltants de l’1 d’octubre amb el procés català és una moneda que li hem de tornar: hem d’exigir la seva llibertat immediata, ja que és de justícia que un activista estigui en llibertat quan només ha fet el que molts periodistes fem, informar.
Informar no és cap delicte. Com tampoc l’autodeterminació, un concepte defensat per Assange i pel qual seguia lluitant, fins fa poc des del silenci d’una habitació de l’ambaixada que el n’ha fet fora injustament.
Seguirem informant, per tothom i també per Julian Assange, qui esperem que ho pugui tornar a fer en llibertat ben aviat.
