L’Ave Maria és una oració profundament assimilada a la pietat popular cristiana dedicada a Maria, la mare de Jesús.
L’any 1980, el teòleg brasiler Leonardo Boff, nascut l’any 1938, i un dels fundadors de la Teologia de l’Alliberament, va fer públic un assaig aleshores de molta novetat, amb un alt contingut teològic escrit amb un llenguatge de gran densitat espiritual i poètica: El Ave María. Lo femenino y el Espíritu Santo, que aquí va publicar l’Editorial Sal Terrae l’any 1982.
El propòsit d’aquest treball que per la seva intensitat espiritual es podria considerar també una pregària, és una relectura minuciosa i aprofundida de l’Ave Maria aprofitant els descobriments de les exegesi i les reflexions més modernes de la mariologia. I és que a força de recitar-les, les oracions poden perdre la seva pàtina, la seva aura, o, pitjor encara, pot ser banalitzada la seva profunditat espiritual. Amb aquesta consciència de pèrdua, Leonardo Boff pren el text paraula per paraula i hi pensa, hi medita, hi reflexiona a la llum del nostre món en un moment en què el femení de la vida, a través dels moviments feministes, es presenta com un humanisme de gran calat que l’Església del segle XX no pot deixar de banda. Així, escriu Boff en les paraules preliminars, i tradueixo: «La dona i el femení que d’ella se’n desprèn s’han vist relegats durant segles a tenir una funció subalterna en la comprensió de l’ésser humà i en l’organització de la societat. Sense la integració conscient del femení continuarem amb aquesta pobresa».
Leonardo Boff és un filòsof i un teòleg de renom amb diversos honoris causa, també a Europa, a la seva esquena, si bé el seu pensament no sempre ha agradat a l’Església més tradicional: va estar a punt de ser ‘silenciat’ de nou (la primera vegada ho va ser l’any 1984, quan va exposar les seves tesis lligades a la Teologia de l’Alliberament) perquè no pogués participar a La Cimera de la Terra Eco-92 a Rio de Janeiro. Com a sacerdot franciscà, si bé a causa d’aquests ‘silencis’ imposats va acabar deixant els hàbits, el seu ecologisme no és una posa sinó la vivència autèntica d’un sentiment profund i d’un pensament enraonat. D’entre els seus llibres publicats, basti recordar La dignidad de la Tierra. Ecología, mundialización, espiritualidad (2000) i Ecología: grito de la Tierra, grito de los pobres (2006), que ara mateix estan de ben trista actualitat, donant la raó a la seva forta i persistent defensa dels drets dels més pobres i de la salut de la Terra. La cosmologia plantejada per Leonardo Boff en tots els seus escrits és una cosmologia de la cura, una forma de maternitat, si se’n vol fer aquesta lectura.
Des de fa molts anys, Leonardo Boff viu al Jardim Araras, regió camperola ecològica de Petròpolis, i a través de l’ensenyament d’ètica, filosofia de la religió i ecologia està vinculat a la universitat de Rio de Janeiro. Autor de més de seixanta llibres en les àrees de teologia, espiritualitat, filosofia, antropologia i mística, Leonardo Boff és una veu autoritzada també pels seus grans coneixements de la psicologia analítica de Carl G. Jung, les obres completes del qual va editar quan participava en el consell de l’Editorial Voces, entre el 1975 i 1985.
És en aquest moment de plenitud intel·lectual que Leonardo Boff va escriure el seu assaig sobre l’Ave Maria: «En reflexionar sobre l’oració de l’Ave Maria desitgem tenir presents tots els nivells de profunditat que engloba la literalitat del text; encara que no siguin visibles, hi són. I la tasca de la reflexió consisteix a desentranyar la riquesa amagada sota vels tan subtils; només aleshores la lletra es fa esperit; i l’esperit sempre vivifica».
És així, doncs, com l’autor escriu: «Ara podem saber ja quin és el destí últim del femení: ser el lloc de la revelació del rostre femení de Déu». Aquesta afirmació, com ell mateix reporta, no és aliena a les Sagrades Escriptures, i en aquest cas posem d’exemple l’Apocalipsi per com s’hi troba escrit que «al final de la història, com una gran i bondadosa mare, [Déu] eixugarà les llàgrimes dels nostres ulls» (Apoc 21, 4).
«En la figura de Maria es concreta ja en la història l’escatologia de la història femenina; tota dona, cadascuna a la seva manera [el femení és divers en les seves expressions, tant en dones com en homes], i en participació de Maria, trobarà la seva plena realització en el Regne de Déu mitjançant una inserció en el misteri de la tercera persona de la Trinitat: l’Esperit Sant», escriu Leonardo Boff al seu assaig.
El femení de la vida, en el cristianisme representat per la figura de Maria, la mare de Jesús, va ser fecundat per l’Esperit Sant [l’esperit de Déu] en el moment de l’Anunciació (Lc 1,35; Mt 1,18). El que ara s’escriu, doncs, en realitat ja ha estat escrit, ve a dir Leonardo Boff, només es tracta de llegir-ho amb els ulls i la sensibilitat pròpia de cada temps, ell en la dècada dels anys vuitanta del segle passat, nosaltres en el primer quart del segle XXI.
