Diu que l’economia repunta. No ho sé pas. Però el que sí que en tot cas no repunta és tot allò que té a veure amb els valors, per dir-ho d’alguna manera, que de fa tant de temps tenim instaurats equivocadament. Tot allò que es fomenta, per exemple, des de la publicitat i el marqueting i que consisteix a fer néixer en les persones la necessitat fictícia de posseir allò que de cap manera no ens cal posseir perquè no ens fa cap falta i potser ni tan sols podem permetre’ns de pagar-ho. Del que es tracta, em sembla, és de saber qui ets i què hi fas, en aquest món, i també què estàs disposat a aportar-hi. És la qualitat el que importa, molt més que la quantitat. Anem mancats de models i d’exemples i el que fabriquem, o ens fabriquen, en canvi, són aquesta mena d’ídols amb peus fets d’un material molt menys consistent encara que el fang. Societat líquida, n’ha dit algú que ara no recordo. Acabem de veure, per exemple, el president d’Espanya al funeral per Mandela, a Johannesburg, congratulant-se que tal acte tingués lloc al mateix escenari on el seu equip guanyà la Copa del Món de futbol. Sisplau, on vols anar a parar amb aquest nivell! I la cultura de la loteria i també de l’estraperlo, a la recerca sempre de duros a quatre pessetes.
I, després, aquest esperar que siguin sempre els altres que et treguin les castanyes del foc. I el que passa és que mai no és culpa dels altres quan una cosa no t’acaba de sortir com t’esperaves que et sortís, i el que hauries de fer és mirar, en primer lloc, dintre teu, a veure què has fet malament. La culpa sempre és nostra (Hitler, el van votar) i és terrible el relativisme i la manca absoluta de fe en res ni en ningú.
I més important, encara. Educa els teus fills quan en tinguis, o si és que ja en tens. Educa’ls i estima’ls i estigues per ells i no els deixis mai sols davant del televisor, per l’amor de Déu. Entre moltes d’altres coses, educar és saber dir que no sense por quan encara hi som a temps. Educa’ls en la paraula. En la lectura i en el parlar. Mai no en parlem, del parlar i així anem. De seguida es fa tard avui dia. I recorda, finalment, les paraules del Papa Ratzinger, que és viu encara que no sembli. La llibertat no consisteix simplement a viure la vida en total autonomia. La llibertat és, més aviat, viure en la mesura de la veritat i la bondat per tal que nosaltres mateixos puguem arribar a ser també bons i vertaders.
De manera que, al cap i a fi i tal com van les coses, l’economia, rai. Pur reflex de la manca de veritables valors.
