Fa pocs dies s’ha publicat l’informe “Como hacer rentables las redes sociales” que mostra el moment en que es troben les marques en relació a les xarxes socials i l’e-commerce (el comerç que es fa a través d’Internet), i que pretén ajudar a les empreses a enfocar les seves estratègies comercials a les xarxes socials.

Mirant l’informe podem trobar dades interessants com per exemple que a Espanya hi ha un 84% de penetració a les xarxes socials, que el 74% dels usuaris troba més persuasiva la publicitat online que la televisiva o que el 39% dels usuaris no compra online però estaria disposat a fer-ho si la comunitat d’usuaris ho recomanés.

Pel que fa allò que determina que una persona compri un producte, s’observa que la influencia de la comunitat està molt per sobre de la influencia de professionals o marques. Així un 25% dels usuaris fan cas de la comunitat, un 14% dels experts o professionals i un 8% de les marques.

Per edats, els majors de 55 anys són més reticents a comprar a través d’Internet i també són els que menys penetren a les xarxes socials i d’altres plataformes online. Pel que fa als sexes, les dones tenen més en compte que l’home el preu del producte a l’hora de realitzar la compra.

Durant el 2011 un 71% dels usuaris d’Internet entrevistats va realitzar una compra a través d’Internet. Es pot observar que hi ha una correlació entre els usuaris de les xarxes socials i l’e-commerce: el 90% dels usuaris de xarxes socials han comprat online, mentre que dels no usuaris, un 30% no ha comprat mai per Internet i un altre 30% ha realitzat una compra online, com a molt, una vegada l’any. És fàcil doncs concloure que la propensió i freqüència de compra online és més elevada en aquelles persones que són usuàries de xarxes socials. Pel que fa al producte que es compra a través d’Internet el premi se’ls emporten aquells que no ofereixen dubtes sobra la seva qualitat i que tinguin una gran facilitat per comparar-ne les especificació i els preus (viatges, oci, electrònica). Pel que fa a les compres segons sexes, les dones tendeixen a comprar viatges, continguts audiovisuals i editorials o cosmètica, mentre que els homes compren productes relacionats amb l’electrònica de consum, amb l’esport, restauració i espectacles o roba.

I en aquest context què fan les marques? Moltes creen presència a les xarxes socials sense haver planificat una estratègia essent doncs la improvisació el que marca el full de ruta de l’empresa a les xarxes socials.

L’informe acaba amb una sentència que cal tenir molt en compte i que passo a reproduir L’empresa ha d’interioritzar que les xarxes socials representen un món real (no virtual) en el qual les persones es comuniquen la mateixa manera que abans ho feien en un parc, en un restaurant, o en una cafeteria. Aquest canvi de mirada és bàsic. Un cop interioritzada aquesta filosofia, per dir-ho així, les marques han de professionalitzar el canal de comunicació (amb un paper molt rellevant de la figura del community manager) per limitar els riscos (pèrdua de control sobre el posicionament, fonamentalment). Paradoxalment aquesta professionalització passa perla personalització de la marca, convertint-la en un més de la comunitat. Al costat d’això cal integrar en l’estratègia corporativa, en la comunicació dels empleats i, al temps, adequar el missatge segons les expectatives de cada xarxa social. Finalment, és molt valuós saber utilitzar la capacitat prescriptora de la comunitat. Una dada: el 39% dels usuaris que no compra en el món online valoraria la possibilitat de fer-ho si la seva comunitat el convenç.

Per altra banda, sortia la noticia que un estudi encarregat per vente-privee.com (plataforma de vendes privades per Internet) i realitzat per TNS Sofres conclou que les ventes online a través d’aquesta plataforma generen un increment del trànsit cap a la xarxa de distribució tradicional de les marques, exercint així, de motor de compra tant en les botigues físiques com ens els llocs web de venta online. Al mateix temps, l’estudi mostra que vente-privee.com millora en 24 punts de mitja la imatge i la notorietat de les marques al mateix temps que incita a la compra offline.

Aquest estudi revela que un 34% dels socis d’aquesta plataforma declara haver comprat en un producte en la botiga física de la marca de la que ha vist una campanya de venta a vente-privee.com. L’estudi assenyala que els motius que porten als socis a comprar a les botigues físiques després d’haver vist anuncis a la plataforma online són: El 44% compra productes d’una marca en una botiga física perquè no ho ha pogut fer via online. El 16% compra productes d’una marca a la botiga després d’haver-la conegut a vente-privee.com. El 26% compra productes de la marca en una botiga després de recordar haver-la vist a la pàgina web.

Fernando Maudo – director general de vente-privee.com a Espanya –assegura que ‘’ a Europa y també a Espanya, Internet és un accelerador de xarxes de venta física. Tenint en compte factors com falta de temps o límits geogràfics que dificulten l’accés a la xarxa de botigues tradicionals, hi ha grans oportunitats d’arribar a una audiència nova gràcies a Internet”. “Al crear vincle amb Internet, les botigues augmenten la interacció amb el consumidor”.

Aquests estudis són un dels molts que s’estan generant darrerament per analitzar l’estat de l’e-commerce. El cert és que les ventes a través d’aquestes plataformes augmenta any rere any tot i que encara no fan ombra a les ventes a través dels canals tradicionals. És interessant però, saber que la majoria de persones que compren a través de plataformes online tenen presència a les xarxes socials o en alguna comunitat virtual. Per tant és important que les empreses tinguin també presència online, així poden tenir presència en els llocs on es parla de la seva marca i dels seus productes, per intentar arribar a més clients, per fidelitzar els clients, per oferir una atenció al servei immediata, etc. I, és clar, si una empresa decideix entrar a les xarxes socials o comunitats virtuals és bàsic tenir un pla estratègic, ja que crear presència virtual i anar fent segons cap on bufa el vent acostuma a acabar malament.

@oriolmiralles