En la situació política actual, i amb el rerefons d’una possible amnistia, l’Església ha d’actuar sempre d’una manera no partidista, però no neutral. Només així estarà al costat dels pobres i dels marginats i a favor de la pau, per denunciar la injustícia i l’opressió dels poderosos, que sempre s’aprofiten dels desvalguts. Així ho va fer Jesús, que va ser anomenat amic de publicans i de prostitutes, però mai no va ser amic d’Herodes i de Pilat. No es va mantenir mai neutral.
El bisbe Desmond Tut deia que si eres neutral en situacions d’injustícia, és que havies escollit el bàndol opressor. I reblava: «El Jesús que jo adoro és un Jesucrist que va estar sempre al costat dels qui eren tractats amb injustícia i va tindre problemes degut, precisament, a això».
Amb la valentia dels profetes l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ha recordat que fa dos anys, amb motiu dels indults, els bisbes de Catalunya van demanar diàleg, reconciliació i mesures de gràcia per poder refer el país, i ha demanat de «pregar per la pau i la reconciliació i ser persones magnànimes que saben perdonar i oblidar, donant una segona oportunitat als altres, sense prejutjar-los, construint pau i germanor a la família, a casa, amb els veïns, al poble».
I és que el bisbe i secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, fa uns dies, a una pregunta d’un periodista, afirmà que no es donaven les circumstàncies per a una possible amnistia.
Els qui ara s’esquincen les vestidures, com el secretari general de la Conferència Episcopal i tots els partits de la dreta, haurien de recordar que Aznar va indultar 5.948 condemnats, superant Felipe González, que n’havia concedit 5.944. Com ens recordava no fa gaire Jordi Molet a Regió 7, «Felipe González va indultar el general Alfonso Armada, per motius de salut, condemnat per ser un dels responsables de l’intent de colp d’estat del 23-F. També va perdonar Jesús Gil, que havia estat condemnat per vendre una parcel·la embargada. Aznar, per la seua banda, va indultar 10 dels 12 condemnats pel segrest de Segundo Marey. Entre els indultats hi havia l’exministre José Barrionuevo i l’exsecretari d’estat Rafael Vera, tots dos del PSOE. També va perdonar el jutge Javier Gómez de Liaño, condemnat per prevaricació, i 16 membres de Terra Lliure».
Degut a les declaracions, del tot imprudents, del secretari de la Conferència Episcopal, set entitats cristianes catalanes, entre elles La Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Cristianisme al segle XXI, Justícia i Pau o la Fundació Joan Maragall, han considerat greu que el portaveu de la CEE es permetés donar una opinió personal sobre una possible amnistia, tot contradient les declaracions dels bisbes de Catalunya, exposades unànimement l’any 2021 davant el context social i polític a Catalunya.
I és que molt sovint, dissortadament, es percep connivència i sintonia de la jerarquia espanyola amb els partits del Sr. Feijóo i del Sr. Abascal. Una connivència que, afortunadament, no es dona a l’Església catalana, més plural.
L’Església, perquè no pot ser neutral, ha de denunciar amb valentia tants i tants despropòsits, injustícies i violacions dels Drets Humans. L’exemple de tot això el tenim en el papa Francesc, quan el 5 de juliol de 2014 deia que «Déu no és neutral, està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides». Per això l’Església ha de ser la veu dels qui no tenen veu, per defendre els drets i la dignitat dels més vulnerables de la nostra societat, tot denunciant l’abús de poder d’aquells que trepitgen els pobres i són incapaços de perdonar, com demana l’arquebisbe Joan Enric Vives.
Al nostre món ens falten persones valentes i agosarades com el papa Francesc i com l’arquebisbe d’Urgell, que porten al cor el desig de pau i de llibertat, que propugnen mesures de gràcia i que mantenen ferm el seu compromís a favor dels pobres i de la justícia.
