Ja fa un mes que estem confinades a casa. Estem vivint una d’aquelles situacions que mai ens passarien a nosaltres, un moment històric com els que han omplert llibres de text, una realitat amb militars apel·lant a l’ànim de victòria, hospitals de campanya plens de malalts i moltíssima gent sacrificant-se pel país.
En aquesta realitat distòpica, el President Sánchez compareix setmanalment amb to greu. Ens parla de les trinxeres dels hospitals, de l’enemic mortal que plegats hem de vèncer i, fins i tot, ens parla d’una postguerra que vindrà.
No passa desapercebut el llenguatge bèl·lic que el president i el seu “mando único” empren, com no passen desapercebuts els tres homes uniformats acompanyant a una sola especialista en epidèmies. Masses uniformes i poques bates blanques reclamen alguns. Però ningú escolta.
L’Estat vol inocular-nos el bel·licisme al cervell. Per fer-ho, Sánchez i el seu equip d’assessors estan construint allò que en comunicació política diem un marc mental, utilitzant tota la simbologia, totes les referències i tot el llenguatge al seu abast. Ens estan construint un marc mental de guerra.
Perquè a les guerres tot s’hi val, a les guerres hi ha herois que se sacrifiquen i moren per la pàtria, a les guerres els morts s’assumeixen com inevitables, a les guerres no es qüestionen les instruccions de qui mana, a les guerres els ciutadans no som més que peons.
Però això no és una guerra. Els sanitaris no són soldats, els hospitals no són el front de cap batalla, i no, no tot s’hi val. Animar a les tropes o, en llenguatge COVID-19, aplaudir als balcons cada dia a les 8, no és el que les metgesses i resta de sanitaris necessiten. No són herois, no són soldats, són professionals mancats de mitjans i amb molts menys recursos que aquells que ens donen el “parte” diari guarnits amb medalles a l’honor.
No és una guerra, no som peons amb l’únic objectiu d’obeir per salvar al Rei. El nostre paper és molt més importat: cuidar-nos, mantenir-nos alerta i no oblidar mai que en aquests moments greus cap arma, tanc o trinxera ens està protegint.
No és una guerra, repeteixo, no caiguem en el parany.
