Al llibre “La frontera de l’èxit”, l’autor, Malcolm Gladwell, estudia com alguns fenòmens de masses, com ara la moda d’anar en patinet, l’èxit d’una determinada marca de sabates, o l’interès dels joves per fumar, malgrat els missatges contraris de les campanyes públiques institucionals, no s’expliquen només mitjançant l’aplicació de les tècniques del màrqueting o de l’aplicació de densos estudis sociològics, sinó sobretot per l’existència d’una mena de “contagi social”, una mena d’epidèmia que funciona amb les seves pròpies regles, a partir de la imitació d’actituds. Ens diu que hi ha com un virus i que en la seva difusió hi ha tres factors: les persones que coneixen molta gent; tots aquells que es dediquen a difondre el missatge i per últim els venedors. El propi autor reconeix que no es un estudi científic sinó una manera d’explicar un fenomen en el qual es barregen punts de vista psicològics, sociològics i mèdics. Aquest llibre pot ser útil per ajudar a reflexionar sobre les modes passatgeres, especialment quan els pares ens veiem abocats a fer front a una gran quantitat de demandes dels nostres fills: cromos, jocs de consola o d’ordinador, sabatilles d’una determinada marca, un patinet, un “jo-jo”, les tradicionals bales, etc.
Els infants i joves són els primers que cauen en aquesta mena de contagi social i després els pares no sabem ben bé que fer, si comprar o no, i a la llarga moltes vegades caiem en la temptació perquè pensem que si ens ho demanen els fills els hem de satisfer, sobretot si tots o la majoria dels seus companys d’escola o amics tenen el mateix. Les multinacionals i els anunciants se les saben totes, per tal de vendre el producte i si cal, jugar amb els sentiments dels pares, i prèviament introduir, com una mena de virus, les modes entre els infants. Us he de dir, que em molesta l’ús que determinats venedors fan de la publicitat dels seus productes –millor no dir res dels anuncis de la televisió- perquè em trobo oprimit i dominat, amb poc marge de maniobra, davant l’allau de coses innecessàries i passatgeres que ens volen col·locar, i especialment davant la instrumentalització que fan dels nostres fills. Podem dir, per tant, que aquestes actituds agressives, amb l’objectiu de vendre qualsevol cosa, reprodueixen uns esquemes vitals materialistes i consumistes, que persegueixen saltar-se la intermediació dels progenitors, i que això és un tipus d’explotació dels nostres fills.
Com també ho es, en el pol oposat, l’explotació de les condicions de vida miserable , en allò que anomenem el tercer món – i no oblidem que també existeix entre nosaltres el quart món -. L’Organització Internacional del Treball assegura que al món hi ha més de 250 milions de nens que treballen en condicions de semi-esclavitud. El sud-est asiàtic és la zona on es donen més casos. Però a molts altres països d’Àfrica o de Sud-Amèrica, també hi ha xifres elevades. Només a Guatemala, 800 mil nens treballen en feines on arrisquen la seva vida. Segons la UNICEF, un de cada quatre nens viu en una situació de pobresa extrema, i un de cada dotze mor abans de complir cinc anys per causes evitables. Altres problemes gravíssims son els abusos i la violència, les guerres, la manca d’escolarització i d’assistència sanitària sense oblidar el gran tema de la sida. Segons la OIT el 73% dels menors pateix explotació laboral greu, a causa de la pornografia, la prostitució, la participació activa en conflictes armats, el tràfic de drogues, a banda de l’esclavitud, que segueix existint. Un total de 246 milions de nens treballen a tot el planeta, per ajudar a les seves famílies, moltes vegades en condicions d’explotació, essent privats així d’una infantesa normal. L’existència d’aquest treball inadequat per als menors, és conseqüència de la manca d’un treball digne per als pares i té com a gran problema l’absència d’escolarització.
Estem davant d’un greu problema, que ens ha de fer reflexionar a tots. Es obvi que la infància i l’adolescència són etapes de la vida en les que cal afecte, proporcionar educació i seguretat; tot contribuint,en definitiva, a fer possible els drets dels menors, profundament lligats a una família i a un entorn propi de cada edat. L’entorn familiar i social, un cop degradat, provoca que infants i joves no trobin la manera de sortir-se’n del seu esclavatge particular, que com hem vist és realment multiforme. En el nostre entorn, les manipulacions a les que son sotmesos els nostres fills poden tenir efectes desastrosos en la formació de llur caràcter, i en la qualitat del capital humà del país. He comentat dues maneres diferents d’explotació. La tirania del màrqueting i del consumisme, pot semblar més subtil, però és igualment inacceptable. Es tracta, en tots els casos, de “pandèmies” molt perilloses. I per acabar, afegiré una dada esgarrifosa: a Cataluntya avui uns 400.000 infants es troben en situació de pobresa. Cal fer encara molta feina. I agrair la que es fa des de col.lectius i persones que treballen per millorar les condicions de vida de tants infants.
