La literatura va de baixa i ja no té presència en els programes d’estudi. Al batxillerat només hi ha dues hores a la setmana per a l’estudi de la llengua i la literatura. Sóc eminentment de lletres, i me les estimo. No menyspreo, però, les altres branques del coneixement i encara molt menys refuso cap dels avenços tecnològics, entre els quals Internet em sembla un miracle. Però tinc la impressió que els programadors de l’educació s’han desentès de la formació de la personalitat i només pensen en la instrucció i programació dels individus perquè trobin una feina, “bona”, al més aviat possible. “Trobar una feina”. Quina frase més expressiva. O “a mi els estudis m’interessen perquè m’ajudin a trobar una feina i no vull saber res més”. Literatura? I ara! Per a què serveix la literatura? Home, doncs mira, per trobar feina segur que no. Ni per moure’s en el món actual, ni per ser un bon consumidor de productes manufacturats, ni per estar ben adaptat als mecanismes i tecnologies de l’entorn, ni per guanyar diners. Haver llegit, per exemple, els clàssics no serveix per a res de tot això. Si llegeixes diaris, els best-sellers del dia i veus els programes de televisió, ja tens tota la informació necessària i la maduresa intel·lectual que cal per fer petar la xerrada amb els amics i votar quan toqui. Si la fantasia queda ben canalitzada i adequadament actualitzada, viuràs més bé, sense buscar sublimacions i amb una consciència feliç i adormida damunt les comoditats d’aquest “estat de benestar”. La cosa concreta, la cosa pràctica, la bona adaptació a l’instrumental, l’encaix social, vet aquí allò que, des d’aquest punt de vista, resulta rendible. “Ser un enze, i tenir una bona feina” (Sloterdijk: Crítica de la raó cínica).

En canvi, la literatura no. La literatura no et donarà res de tot això. Sobretot perquè l’estudi de la literatura, i, encara més, de la literatura supranacional ha estat esborrat i per això ja sé que diràs que mai no t’han ensenyat ni t’han fet venir ganes de llegir Homer, Virgili, Dant, Shakespeare, Montaigne, Tolstoi, ni tampoc Dickens, Kafka, Chesterton, T. Mann…I no ets l’únic. Quants dels nostres estudiants saben res de tot això? I així, la principal funció de la literatura es perd. Es perd la possibilitat de tastar un dels màxims plaers: que la teva vida és dins dels llibres. I que el món no es redueix a les quatre parets dels límits del teu país. Que hi ha altres famílies a part de la teva, i que hi ha altres punts de vista. I la veritat és que, quan descobreixes això, quan descobreixes aquest plaer, ja no pots parar. El plaer d’adonar-te que la teva vida ja ha estat escrita, i que el món és més gran del que et penses, i que hi ha altres maneres de pensar , i de menjar i de viure a banda de la teva. Però escolta, sempre s’hi és a temps. Prova-ho. Combat i planta cara a la ideologia pedagògica en vigor. Estic convençut que és dels pocs camins que queden per combatre la plaga, cada cop més estesa, de tants individus que van per la vida mostrant, sense vergonya, l’orgull de la seva ignorància, de la seva insensibilitat i essent presa fàcil d’això que es pot anomenar el feixisme de l’espectacle. Són aquests grups d’estudiants que, quan organitzen el conegut “viatge d’estudis”, prefereixen anar a Canàries o a Eivissa abans que a París, o Roma, o Viena, o Berlín, o Londres.