Tenia la imatge de que tradicionalment a la presó hi anava a `parar només la delinqüència marginal, lladres, criminals i gent desarrelada socialment; amb l’excepció dels presos polítics en temps del franquisme i només, en el passat, excepcionalment algú benestant caigut en gran desgràcia.
Els temps han canviat i la societat també. Sense haver arribat a la igualtat de tracte, ja no és excepció que persones que ens mereixien confiança, amb formació a les millors universitats, amb vestits fets a mida, amb sabates italianes i corbates Hermes, amb càrrecs importants a la política, la banca, la cançó o els negocis hagin vista privada la seva llibertat després de descobrir-se els seus presumptes delictes, habitualment, econòmics.
Gent arrogant i influent, amb els quals no tothom podia parlar, han passat d’estar empoltronits en despatxos luxosos, amb cotxes d’alta gama i iots espectaculars, a presidiaris.
Cada dia sabem de més casos de corrupció i el ciutadà del carrer es queda perplex pensant en el que li costa guanyar-se honradament la vida i pagar els seus impostos, mentre veu i no entén aquells que defrauden impúdicament a hisenda o enganyen milers de ciutadans per tenir uns ingressos milionaris.
L’home honest es sent estafat per aquestes persones que foren poderosos i ho tenien tot, excepte l’honradesa, i potser es mofaven i prenien per idiota al pobre treballador o jubilat que paga amb sacrificis els seus impostos religiosament, o l’aturat amb una alimentació familiar deficient de la que en són víctimes els nens.
Suposo que el cas d’aquestes persones tancades entre reixes deu ser molt dur. Han canviat els despatxos o les residències luxoses per una cel·la amb barrots, els vestits fets a mida per un xandall i els dinars o sopars amb gent influent per companys drogoaddictes, criminals i altres delinqüents.
És cert que no tots els defraudadors o estafadors amb corbata entren a la presó. La justícia és lenta, imprevisible, a vegades incomprensible i encara no és ben bé igual per a tothom. Això perjudica als innocents que són acusats i beneficia als culpables que retarden anys el seu judici. Mentre, uns i altres, els innocents de forma injusta i els culpables merescudament, perden el respecte i consideració social. És urgent que la justícia es doti de més mitjans i sigui més ràpida. Només així serà més justa.
Perdre la llibertat ha d’esser molt dur perquè l’home necessita ser lliure per viure en plenitud. Però amb quina plenitud pot viure l’home que sacrifica a la cobdícia tots els altres valors humans?
