Segons sembla, els diaris amb suport físic (de paper, vaja) tenen tendència a minvar com elements de lectura habitual. Sembla raonable aquest fet per un motiu ben senzill: la immediatesa. Una cosa que passi ara mateix a qualsevol lloc del món, a un diari digital o virtual (digueu-li com vulgueu) tarda uns minuts a aparèixer, però si voleu contemplar-ho imprès sobre paper haureu d’esperar l’endemà, com a mínim. Aquest fet inqüestionable, fa que la pantalla s’imposi al paper.
Ara bé, a mi em sembla que, llegim en el format que llegim, en un diari o altre, hi ha un altre concepte que també pot influir en la davallada de lectors de la premsa escrita. Aquest factor no es únicament la manca de notícies de caire optimista o positiu, ja que tal com està el món en aquests moments, aquesta és una conseqüència directament proporcional a la realitat dels fets. Considero que també un factor important es la gran quantitat de coses intranscendents i buides de contingut que emplenen els espais de les publicacions diàries. De tant en tant jo faig una prova per certificar aquesta teoria i sotmeto a un anàlisi a algun dels diaris, en català o castellà, que hi ha al quiosc. No es tracta de comentar els articles o verificar les notícies, sinó simplement de comprovar continguts estadísticament.
A partir d’aquí us donaré les dades estadístiques d’un diari concret en català (del que no donaré el nom) i que correspon al divendres 31 de gener d’aquest 2020. Aquest exemplar del diari en qüestió està composat de 56 pàgines (28 fulls) repartides de la següent manera:
- Articles d’opinió: 9 pàg. (16%)
- Articles d’informació varia: 21 pàg. (37%)
- Imatges i Publicitat: 9 pàg. (16%)
- Cultura: 7 pàg. (13%)
- Informació general (Temps, Cartellera, Passatemps, etc) : 6 pàg. (11%)
- Esports: 4 pàg. (7%)
Si analitzem ara els continguts i els valorem d’una manera més o menys ordenada, tindríem, per un total dels 93 apartats que hem seleccionat:
- Notícies o articles optimistes, positius o alegres: 23 (25%)
- Notícies o articles pessimistes, negatius o angoixants: 31 (33%)
- Informació neutre o intranscendent: 39 (42%)
La pregunta evident és: com he fet aquesta classificació? Ara us dono uns exemples:
De caràcter positiu (25%) he inclòs els continguts culturals, un canvi del menú als menjadors escolars de cara a la millor salut dels alumnes o la signatura del nou sou mínim interprofessional.
De caràcter negatiu (31%) són les notícies que parlen del coronavirus, una tanca que s’està instal·lant a les costes gregues per evitar el desembarc d’immigrants, una notícia de caràcter econòmic sobre un dels Bancs més importants de Catalunya, que ha disparat els seus beneficis un 134% fins els 708 M€ (quant més tenen ells, menys tenim nosaltres) o que la Sanitat pública necessita 5.000 M€ per sobreviure.
De tipus neutre o intranscendent he catalogat totes les notícies esportives (comparat amb les tremendes necessitats de la gent, la tragèdia de les guerres o l’estultícia de molts dels dirigents mundials a mi els esports em semblen paper mullat) les de moda o les de premsa rosa.
Per descomptat que les corresponents a cartellera, entreteniments o similars les he deixat fora de l’estadística.
Així doncs aquest anàlisi més o menys detallat, ens dona com a resultat que gairebé un 50% del contingut d’aquest diari (i d’altres diaris per descomptat) es podria considerar amb un percentatge d’interès més aviat baix, o fins i tot pura palla. Tot depèn evidentment de quin tipus d’informació considerem prioritària i important cada un de nosaltres quan obrim un diari.
Ara us convido a fer un exercici: agafeu qualsevol diari de qualsevol dia i poseu-vos a fer el mateix anàlisi que jo he fet. De ben segur que els resultats seran iguals… o pitjors.
