La víctima 229 de la Dana va morir al ventre de la seua mare. Falten 229 valencians que tingueren un destí fatal. Pense en les seues vides aquell 29 d’octubre de l’any passat. Era un dimarts com qualsevol altre i, en cas de no ser, per les inclemències del temps acompanyades de decisions irresponsables no hauríem de lamentar que ja no són entre nosaltres. Mentre ningú donava l’alerta, ells deixaven la terreta aliens al perill que anava a treure’ls l’ànima i l’existència.
En falten 229
Roman el no-res, el buit més absolut perquè van marxar sense poder dir adeu. Perquè els que queden no els tenen. Perquè mai més voran la llum del sol fregant les boires del Mediterrani, ni sentiran el vent de Tramuntana o l’esclat d’un ‘tronaor’. El dol de les 229 famílies ens ha trencat el cor. Nosaltres mai sabrem la força moral que cal tenir per seguir endavant, però sí que sabem com acompanyar-los amb la seua lluita per reclamar justícia i reparació.
Perquè les vides perdudes són un tresor irrecuperable, perquè les vides trencades han de tenir un significat i perquè ningú per poderós que siga pot fugir de les seues responsabilitats com si no fos amb ell. Tot i que la realitat, a vegades, té una mena de justícia poètica que ho torna tot al solc. Només cal llegir la darrera enquesta publicada a LEVANTE-EMV sobre la percepció que tenen els valencians de Mazón. I no es tracta de cercar un culpable, però aquest senyor té responsabilitats, com ara, donar la cara davant de la justícia.
Fake news versus clics
I com qui no vol la cosa ja ha passat un any. Mai més mirarem al cel de tardor com ho fèiem abans. De fet, mai més pensarem en octubre com octubre. Octubre és el mes de la Dana. El mes en què molts tornarem a una València que semblava l’escenari d’una pel·lícula de ciència-ficció, però que, cruelment, era real. Tan real com la rotonda dels Ams al cap i casal sense trànsit convencional. Sirenes, camions militars i cues de valencians esperant l’autobús que cobria el servei del trenet.
Entre tant la maquinària mediàtica engegava motors per ser testimoni del moment. Immediatesa, proximitat i catàstrofe. Audiències àvides d’informació i creadors de fake news disposats a vendre la seua ànima al diable per aconseguir clics. El cas és que hi ha molta més informació però de pitjor qualitat. I entre tant fem informatiu, la realitat es perdia entre notícies més o menys esbiaixades, comprant i venent versions dels fets.
La catàstrofe com a notícia o la notícia de la catàstrofe?
Posats a fer balanç d’aquest darrer any crec que paga la pena fixar-se amb el tractament informatiu de la catàstrofe. El concepte de notícia és allò que és nou, inèdit i, naturalment, té un component de singularitat tan potent que t’impulsa a voler saber més. En aquest context, la notícia té l’afegit de la proximitat i el dramatisme que ha acompanyat, malauradament, a l’hecatombe.
Per tant, el còctel informatiu és perfecte. Aquests mesos hem consumit hores i hores de continguts sobre la Dana. No vull aprofundir excessivament en termes de comunicació perquè no tinc la intenció de fer-ho ara. Però sí que vull deixar caure algunes pinzellades com la catàstrofe com a notícia s’ha convertit en la notícia de la catàstrofe. El fet primari, la informació nova ha anat deixant pas a un escenari, a vegades esperpèntic.
Clam
A l’escenari han aparegut, herois, malvats i víctimes. I a la rematada les persones que han patit contemplen aquest espectacle sabedors que la llum i els taquígrafs malgrat els elements col·laterals són necessaris per posar peu en paret. Pense molt en les famílies de les víctimes mortals, en totes les persones que han vist trastocada la seua vida i en com en deu ser de dur el dia a dia de la reconstrucció no només física sinó emocional.
Tant de bo que mai més hàgim que viure una catàstrofe com aquesta, tant de bo que mai més hàgim de conviure amb polítics irresponsables com el senyor Mazón i el que té al seu volant. No ens ho mereixem. Un beset al cel pels 229 valencians i valencianes que ja no hi són. I que la justícia pose a cadascú al seu lloc en la terreta valenciana.
