Ja fa temps que el populisme d’extrema dreta té posada la banya en el DRET A L’AVORTAMENT, en la seva deriva per retallar drets, sobre tot a les dones.
VOX, allà on el Partit Popular necessita els seus vots, els apreta per arrencar alguns acords, que si no fos per la seva gravetat i il·legalitat, les podríem titllar de delirants.
Fa temps va ser a Castella-Lleó (gener-23) on, el vicepresident de VOX al govern, va dir que els facultatius tenien “l’obligació d’oferir a les dones escoltar el cor del fetus abans d’avortar”. Per sort, el rebuig del sector sanitari va fer que el conseller de sanitat desautoritzés la mesura.
Ara, l’alcalde de Madrid, que té majoria absoluta, acorda a proposta de VOX que a les dones se les informi sobre un “suposat síndrome post-avortament” que, segons diuen, genera tendència a l’alcoholisme i no sé ja quantes barbaritats més. Aquesta síndrome no existeix, i ha estat negat repetidament per l’acadèmia.
I ja l’última ha estat definir l’avortament com una “prestació sanitària” i no com un dret. És no entendre què vol dir salut versus sanitat.
Tot forma part del mateix fil: controlar el cos de les dones i que se sentin culpables de la seva decisió. Aquest fil de l’extrema dreta i de la dreta sobre el foment de la natalitat, i el paper de les dones en la comunitat.
Amb tot aquest debat, ara coneixem que diverses Comunitats Autónomes encapçalades per la de Madrid, incompleixen la llei i no tenen el registre dels objectors de consciència, deixant anar de nou informacions totalment falses, i titllant el registre de “llistes negres”.
Vagi per endavant que jo considero que l’avortament és un dret, i que l’objecció de consciència és una posició ética, absolutament respectable, però no estem parlant de dos drets equiparables.
El Registre d’objectors, tant en aquest cas com en la Llei de Regulació de l’eutanàsia, permet protegir els professionals que la vulguin exercir.
Donat que l’avortament està cobert per la cartera de serveis del sistema nacional de salut, ha de ser prioritàriament realitzat en centres públics. El registre, que manté tots els principis de confidencialitat, permet saber si hi ha centres o territoris que poden deixar sense cobertura pública algunes dones i, per tant, donar alternatives en altres centres siguin públics o privats.
Mesura de protecció i de gestió de les necessitats, però també serveix per evitar aquesta “picaresca” de facultatius que són objectors de consciència a la pública, però no a la privada.
El que estan fent aquests governs que incompleixen la llei és fer que la major part dels avortaments es facin en centres privats, encara que els pagui el sistema públic, quan és una prestació obligatòria.
A més de trencar el principi que l’objecció de consciència és una posició individual i convertir-lo en una objecció institucional. Centres on casualment ningú dels serveis de ginecologia vol practicar avortaments o, més greu, s’acaba castigant els professionals que en fan.
Com és possible que només 5 Comunitats Autónomes superin el 50% d’avortaments en centres públics. Catalunya és una d’elles, però les diferències en el territoris són un escàndol, si ets dona i vius a Lleida, acabaràs o a Barcelona o a la privada.
Com és possible que a tots els hospitals públics de Madrid tots els facultatius són objectors. Aixó és objecció de consciència institucional.
Ja ho va dir Diaz Ayuso “váyanse a abortar a otra parte”. La viva imatge de l’aliança d’extrema dreta i dreta-extrema, on de nou les dones en som víctimes.
