Qui va dir que la vida és allò que et passa mentre tu vas fent plans? Un soci del Barça que, finalment, entengué que això del futbol no és més que una metàfora de la vida! Tots anàvem fent plans i prometent-nos les ben felices, els uns que si a Canaletes, els altres que si el cava que ja estava ben fresquet, qui subscriu, mea culpa, anant esmolant el llapis amb esdrúixoles i augmentatius, que si els colors de la grada quan fa el ple, que els milers de molinets amb les bufandes que ja només serveixen per a recordar que els seus propietaris, cascú amb sa història particular, s’hi embolicaren de fred i calfreds de temps molt menys proclius a l’alegria, i que fent el molinet les esposen tot saludant els nous títols… què dir: faci, faci poesia, que després arriba la prosa del rebut que la realitat li presentarà.
Ara podríem buscar els sospitosos habituals, i dirigir sobre ells les nostres fòbies, dir que han provocat la mala sort aquests pixarreixes que abandonen el camp abans del xiulet (si! Fins i tot el dia que estem guanyant una lliga!), i afegir que anant aplaudint a Xavi i cridant campeooones, que ve a ser donar un mateix nivell d’intel·ligència, fa que la sort se’ns torni en contra, i hom sap com pesa en això del futbol, la sort. Teixeira Vitienes mereixeria capítol apart, quin personatge també, però ell només ha estat l’instrument del fat, no li donéssim el protagonisme que buscava. No: simplement es tracta que no podia ser una setmana amb tanta bona ratxa, i donem-nos per afortunats que hem punxat l’únic partit que ens ho podíem permetre, un dels pocs que queden que no seran dels de caixa o faixa. Prenguem-nos-ho així: com que no eren una colla de passarells, han trobat un forat per a empatar-nos el primer, i després expulsió-penal-gol, i aprofitant la nostra inferioritat numèrica (al camp, per l’expulsió d’Abidal, que no a la grada, que era plena com un ou) un rival ben armat i que no s’ha donat per derrotat, ens ha remuntat un altre cop, i ens ha recordat la condició humana dels nostres campions, i que les beatificacions són per a qui faci miracles, i poca conya que futbol es futbol com deia el filòsof. Lliçons per aprendre i anar fent camí cap a la final de dimecres, i a veure si donen una mica de descans a Messi, que el veig flac de forces.
