Espanya ja pot estar contenta. Han elevat la promiscuïtat a l’altar del santoral. Ja no caldran receptes per a la píndola de l’endemà. Per molts anys. Naturalment, a Catalunya, no fa falta dir-ho, ens hi apuntarem de seguida. El màtrix progre, en terminologia afortunada de de Prada, s’ha sortit amb la seva. La pena que m’ha fet la contemplació de les ministres espanyoles Aído Almagro i Jiménez García-Herrera anunciant la bona nova no té nom. Són persones equivocades, pobretes. Diuen que ho fan en nom de la llibertat i en realitat ho fan en nom de l’esclavitud. La beatificació de la promiscuïtat és contrària a tota idea de llibertat. La promiscuïtat et sotmet a la tirania del desig. I el desig, és clar, no et deixa triar. En la seva intervenció, aquestes ministres no han parlat en cap moment d’amor. Han parlat només de follar i del dret que hi té tothom estimant o sense estimar. Doncs miri, això no és un govern ni és res. Això és una merda. I aquestes ministres, dues merdes. Els governs no poden actuar al marge de la moral. Un govern, entre d’altres coses, ha de suposar una moral. Però no, aquí no. Aquí és el govern del campi qui pugui i , si un cas, aquí tens la píndola de l’endemà. No et cal cap recepta. Quantes te n’has pres aquesta setmana? No ho sé, no me’n recordo. Quina pena!
