Quina gosadia! Voler posar a ordre a l’univers, no creieu? Limitar-lo a una definició entrellaçada de lletres i números quan la seva bellesa rau en el feréstec equilibri. I, nosaltres amb la nostra ignorant hegemonia l’estem trencant, això si, convençuts, però, que haurem aconseguit per fi acotar-lo.
Un escrit de la Carme Cinca que ens fa recapacitar sobre el que li fem al nostre planeta.
L’Ordre i la bogeria
Un dia tot era el caos, un desgavell, una bogeria, i un altre dia, que no sabem quin, ni quan, ni com, es va començar, a poc a poc, a posar tot al seu lloc amb ordre, cada dia una cosa nova seguint un ordre, segur que hi havia algú que manava, però jo, com que fa tants i tants anys, no tinc cap precisió, el món va anar agafant la forma actual. Em fa l’afecte que, segons d’on ets, ho expliques a la teva manera, que si hi havia un ou, i de dins va sortir un déu o una fada, si hi havia una pachamama, que si un va sortir d’un llac, que si es va fer amb set dies, que si un ying i un yang, que un Bing Bang, però el resultat és una cosa magnífica.
I tot si vas a mirar, tot segueix una programació ordenada.
Del dia a la nit, del Sol a la Lluna i als estels, ah!, i els planetes, encara que nosaltres només veiem punts brillants. La sortida i la posta de Sol, i la Lluna que va després, per acompanyar-nos durant el nostre descans, i que fa les quatre fases, creixent, ple, minvant i vella, i les aigües del mar, del llac, dels rius se la miren i remiren, i el nivell de l’aigua puja i baixa segons com mana la Lluna.
I un dia van aparèixer en aquest món, plantes i animals, que tots aquests neixen, creixen , envelleixen i moren, ordenadament.
Una espècie d’aquests animals que es va espavilar una mica més, es comptava els dits de la mà i va començar a fer uns gargots perquè havia de dur els seus comptes i els seus negocis i així li van sortir els nombres o els números que posats amb ordre fan quantitats i mides.
I no sé si abans o després, va passar una cosa semblant amb uns altres signes, que primer eren només sons després lletres que posades també ordenament, surten paraules, parlem, escrivim i llegim. I si ens volem entendre hem de posar-les una altra vegada ben ordenades.
I si canviem aquest ordre de l’univers, llavors seria la bogeria, per tant, hem d‘estar al cas a no alterar-lo, doncs ja estem molt a prop d’un desequilibri que hauríem d’evitar si hi volem tenir bona estança.
Carme Cinca
