El passat gener escrivia en aquesta mateixa capçalera que el president Puigdemont volia que el dossier català esdevingués una incomoditat per a Europa. Caram si ho ha aconseguit! En aquest sentit, hem fet bingo. Parlant finament, Catalunya, representada en el seu president retingut a Alemanya, és el nou forúncul de la Sra. Merkel. Cortesia del seu soci Mariano Rajoy. Amb amics així, a la líder d’Europa no li calen enemics.
Però tornem al nostre president legítim. Deixar-se arrestar i esdevenir el pres polític més famós del món a la democràcia capdavantera d’Europa hauria estat una estratègia imbatible si no fos per l’altíssim risc. És com apostar tota la teva fortuna a la ruleta, al vermell, posem per cas. Doble o res.
Seria un pla que duria la confrontació amb Espanya a la fase de resolució, en la qual la fona de David podria colpejar fatalment Goliat. De cop, tindríem internacionalització amb esteroides, superior a la que mai hauríem somiat. El modus operandi de la justícia i govern espanyols quedarien exposats al rigor dels jutges germànics, coneixedors com ningú altre de l’horror al qual pot conduir obeir les lleis.
L’equip de Waterloo ho hauria descartat. Catalunya no podria permetre’s posar en joc la llibertat del president durant els propers anys o dècades, i àdhuc la seva integritat física si acabés extradit a una presó espanyola.
Tanmateix, com han explicat els noticiaris del planeta sencer, és l’escenari on ens trobem. Ens causa una angoixa indescriptible tenir, una altra vegada, el president a la presó per ordre de Madrid. Hem plorat, ens hem manifestat, alguns han tallat carreteres.
Ja que hi som, vejam quines possibilitats obre el Cas Puigdemont a Alemanya des del punt de vista de comunicació pública. El ‘dream team’ internacional d’advocats fa la seva feina en el pla legal.
Com a fil conductor, cal seguir educant l’opinió pública alemanya. És ben sabut que desaprova la independència, o sia que no se n’ha de parlar. Gens.
L’alemany mitjà pensa que Espanya, com a estat soci a la Unió Europea, té un sistema jurídic i polític homologable al seu, que és una democràcia amb les garanties d’un Estat de Dret. L’eurodiputat democratacristià Elmar Brok (que hauria d’estar més ben informat) digué en un debat: “No tenim cap prova que Espanya no sigui un Estat de Dret”.
Hem de fer saber al Sr. Brok i als seus compatriotes per què Espanya no és comparable a Alemanya. Per exemple, i sense ànim de ser exhaustius:
? Els Jordis. Líders cívics i pacífics acusats de rebel·lió. Tallar carreteres es veu que ara també serà rebel·lió.
? El cas Gürtel, 10 anys sense judici. El misteri amb “M. Rajoy”.
? L’Imam de Ripoll i el CNI. Rebuig d’investigació i fins i tot de preguntes parlamentàries.
? Bárcenas i Urdangarin esquiant durant la Setmana Santa.
? Jorge Fernández Díaz llança l’Operació Catalunya, l’enxampen i el PP no només el fa dimitir immediatament com a Ministre de l’Interior, sinó que a la legislatura següent el “premia” amb la presidència d’una comissió parlamentària.
? Valtònyc, Pablo Hasel, el mecànic de Reus, el pallasso del nas vermell…
? Anna Gabriel. Acusada penalment de desobediència al TC, i l’únic que va fer com a líder de grup fou signar dues iniciatives parlamentàries. En un Estat de Dret, gaudiria d’inviolabilitat.
? La il·legalitat del 155.
D’aquí uns anys, el Tribunal de Drets Humans a Estrasburg anul·larà amb tota probabilitat les causes contra l’independentisme. Les irregularitats són tantes i tan greus, que sembla ben bé que Espanya instrumentalitza el sistema judicial per escapçar el moviment d’alliberament de Catalunya com sigui. Guanya temps, sap que li passarà factura a Estrasburg i en termes reputacionals, però confien que tal dia Catalunya estigui esclafada i dòcil. Cal interpel·lar els teutons tot preguntant:
? Com quedaria Alemanya extradint un president elegit pel poble, pacífic i que clarament no ha comès els greus delictes violents dels quals se l’acusa?
? Quin paper faria Alemanya si Bèlgica, Escòcia i Suïssa decideixen no extradir per motius de drets humans, i a sobre a Schleswig-Holstein fou el servei secret espanyol CNI que anà de cacera i dirigí la diligent Polizei cap al trofeu major?
La integritat física del president a Espanya correria perill. Madrid porta massa temps desviant l’atenció dels problemes propis amb l’excusa de Catalunya, i a Carles Puigdemont se l’ha demonitzat des dels mitjans públics i dels privats afins (molts d’ells dependents de diner públic també). Exemples:
? Un home jove amenaça de mort el MHP pujat a un tanc. El president ho denuncia, però el jutge el culpa a ell per “provocar amb el seu sarcasme”.
? Una obra de teatre de Carnaval a Cadis, Andalusia, escenifica la decapitació de Carles Puigdemont. Hi ha queixes, es respon que és “humor”.
? Dos membres de l’extrema dreta espanyola es fan passar per guàrdies civils i intenten entrar a la Casa de la República a Waterloo, Bèlgica. La Guàrdia Civil diu que és una broma.
? Pablo Casado, portaveu del Partit Popular, amenaçà: “Puigdemont acabarà com Companys”.
Si Carles Puigdemont és atacat físicament a Espanya, Alemanya en seria la responsable moral per haver-lo extradit malgrat les advertències. Recordem que hi ha una dotzena de morts estranyes lligades al cas Gürtel.
Una observació final, enllaçant amb el títol. A part de les paraules diplomàtiques del portaveu de la cancellera, Steffen Seibert, sobre que Espanya era una democràcia i un Estat de Dret, no s’han sentit veus rellevants parlar a favor de Madrid. Al contrari.
Un pes pesant com el president del Bundestag, Wolfgang Schäuble, i el think tank que assessora el govern federal, la Fundació Ciència i Política (Stiftung Wissenschaft und Politik), demanen desescalació, i alguna oferta per a Catalunya. Aquesta fundació voldria contenir la crisi dins de l’Estat espanyol amb una mediació dels bascos.
Ara bé, M. Rajoy i el seu Frankenstein, el jutge Llarena, remen just en la direcció contrària. Llur rabiosa cacera a l’home ha provocat una crisi de drets fonamentals i Estat de Dret de dimensió europea i li han plantat la patata calenta a la taula de la cancellera.
M. Rajoy actua contra l’interès nacional d’Alemanya. A nosaltres ens correspon fer-ho evident. I no afluixar. Res de ficar-hi els bascos: mereixem una mediació política europea per a un problema polític europeu.
[Subscriviu-vos al canal de Telegram d’El Matí: t.me/elmatidigital]
