La singladura de Catalunya al llarg de 1000 anys, com la de molts pobles, compta amb la grandesa d’esperit i la generositat d’ànima de molts homes i dones que han maldat per defensar-la i fer-la més gran en les contingències de la història. Des de persones anònimes a comtes de Barcelona i presidents de la Generalitat, que serviren el país amb la seva vida, o la d’aquells que al 1714 la lliuraren per la pàtria lluitant contra tota esperança fins la mort, només per deixar-nos exemple de la voluntat d’ésser d’una nació.
Com a referents més pròxims en el temps i ideològicament, els quals han omplert del seu més alt significat l’ideal de servei, pensem en Roca i Caball, Pau Romeva, Vila-Abadal, Carrasco i Formiguera, Maurici Serrahima, Trias i Peitx, Coll i Alentorn i Joaquim Xicoy.
Amb la voluntat de recollir la seva herència política i els seus ideals, i amb el mateix desig de servei i de compromís amb Catalunya, els sota signants:
1.- Constituïm l’Associació El Matí amb l’aspiració d’aportar idees que enriqueixin la vida política i social del nostre país, i de crear i recolzar iniciatives en defensa de la cultura, identitat i sobirania de Catalunya, en el ben entès de que l’Associació no es constitueix expressament en partit polític, i neix, per tant, amb una clara voluntat d’actuació transversal en el sí de la nostra comunitat política.
2.- Constatem una crisi espiritual en la nostra societat, i la desorientació i la manca de lideratge de les principals institucions catalanes, i reivindiquem l’acció conjunta dels catalans de cor i d’esperit, i de les entitats catalanistes per tal de treballar per l’assoliment d’una Catalunya sobiranament plena, espiritualment rica, i socialment integrada i pròspera.
3.- Defensarem la plenitud nacional de Catalunya, la seva sobirania i el dret a decidir el seu destí, i certifiquem el fracàs de l’actual status quo de Catalunya a Espanya, que no reconeix aquests trets irrenunciables, per constitutius, del nostre poble. Constatem l’efecte empobridor moral, polític i econòmic de l’actual situació de submissió a Espanya i la impossibilitat del ple desenvolupament de Catalunya i els catalans en un marc de preeminència, prevalença i intolerància del nacionalisme de matriu castellana. Constatem també que, vista la història de relacions amb Espanya durant el segle XX, i després de trenta anys de democràcia i del restabliment del Govern de la Generalitat, ha quedat palès que cap partit espanyol governant, sigui del signe que sigui, ha acceptat ni acceptarà mai aquests principis que tenim com a comunitat nacional, i reivindiquem, per tant, el dret de Catalunya de disposar d’un estat propi.
4.- Defensarem un model de societat basat en el humanisme cristià i en la concepció de la persona com un ésser transcendent i lliure, que ha de conquerir la seva pròpia existència amb responsabilitat. En aquesta línea, defensem la dignitat i els valors de la persona en totes les etapes de la seva vida, així com la importància de les actituds individuals en benefici de la col·lectivitat, amb manifestacions a la política, l’economia i l’estima al territori que hem heretat.
5.- El personalisme comunitari ens du a defensar la necessitat del ple desenvolupament personal i familiar en el marc de la comunitat nacional, ja sigui natural o d’acollida, i a entendre la societat no com una suma de individus, sinó com una comunió de persones obertes al bé comú.
6.- En la línea del model social europeu, defensem la necessitat de garantir des de les instàncies públiques els drets bàsics de la salut i l’ensenyament, i unes prestacions socials que assegurin la dignitat de les persones, però entenem que no poden ser il·limitades i, en aquest sentit, exigeixen la corresponsabilitat, l’esforç i el compromís de cadascú. Tanmateix, aquests prestacions públiques han de complementar-se amb el principi de subsidiarietat a tots els nivells, amb la solidaritat, i amb la llibertat de les persones a confegir el projecte de la seva vida segons les pròpies conviccions.
7.- Creiem en l’economia de mercat, però defensem alhora la necessitat de la intervenció de l’Administració, en la seva justa mesura, per tal de corregir els desequilibris i injustícies que provoquen les imperfeccions del lliure mercat.
8.- Defensem els partits polítics com a principals instruments de participació política, però recolzarem també les iniciatives encaminades a augmentar la seva transparència, la seva qualitat democràtica, i una més gran representativitat dels càrrecs electes, mitjançant la possibilitat de les llistes obertes, la limitació de mandats, les consultes i referèndums, etc.
Com deia Coll i Alentorn, el nacionalisme és el moviment ideològic i polític que reclama per a un poble el reconeixement dels drets que es deriven de la seva personalitat nacional. Tant de bo arribi ben aviat el moment de deixar d’ésser nacionalistes per esdevenir senzillament uns bons patriotes. I amb aquesta voluntat d’assolir algun dia la nostra plenitud com a poble lliure i agermanat amb totes les altres nacions, iniciem aquest camí.
Barcelona, 2 d’abril de 2009
