El basament ideològic demòcrata-cristià és l’antropologia d’inspiració cristiana i el personalisme comunitari, que entenen l’home com un ésser transcendent. Aquest és potser el tret més definitiu i radical de la seva visió de la persona i la societat. Per tant, en la seva actuació política la democràcia cristiana procura fomentar les aspiracions de la persona a la seva millora material i espiritual, facilitant el màxim la responsabilitat de cadascú, doncs la llibertat personal és entesa com a conquesta, no com a fi; en definitiva, persegueix enfortir la vinculació mútua entre tots els membres de la societat, la qual és concebuda no tan sols com una suma d’individus, sinó com una comunió de persones que ajudi els homes i les dones a superar els seus límits, oberts als altres i al bé comú.
Per la seva banda, el liberalisme radical pretén l’expansió de cadascú al màxim sense considerar per res el conjunt, i cau sovint en la llei de la selva, perquè el lliure mercat és sovint descarnat i injust, i quan els interessos individuals i la llibertat sublimada prevalen en oposició a la societat es produeixen tensions que desuneixen. La persona no pot ser mai pensada únicament com a absoluta individualitat, edificada per sí mateixa i sobre sí mateixa.
La socialdemocràcia, hereva del totalitarisme ideològic que concebia la persona com una cèl·lula dins un sistema, peca sovint d’una tendència excessiva a l’intervencionisme de l’Estat que normalitza en excés la vida de les persones i pot ofegar la seva iniciativa. En algunes de les seves expressions té la pretensió d’uns serveis públics i socials il·limitats i exclusius.
Entre aquests dos pols -la concepció del individu amb una llibertat sense límits entesa com a fi, i l’igualitarisme i la regularització omnipresent de la vida social-, la ideologia demòcrata-cristiana aporta una concepció integrada i central de l’esser humà i la societat. Davant l’evolució de la realitat social i política, marcada sovint per una manca de referents ètics clars i sòlids, i un voluntarisme lloable però inconsistent, seria desitjable que el pensament demòcrata-cristià tornés a tenir gruix en la praxi política dels pobles.
