Amb el nom “Tecamolsaires del Montseny” volem aplegar tres realitats comunicants.
La Tec-Ca i la MOLSA són els tallers d’escriptura de Cardedeu i de Sant Antoni de Vilamajor, respectivament que dinamitzo. Junts apleguem una comunitat de persones amb un interès compartit per les lletres sota el nom de “Tecamolsaires”. El Grup d’Escriptors del Montseny (GEM), al seu torn, és una associació que vetlla per la promoció cultural en la zona del massís que li dona nom.
Per acomiadar l’any, els membres de tots tres grups proposem un “Manual per a no fracassar l’any 2022” construït col•lectivament a través dels canals digitals que ens han permès tirar endavant la nostra activitat en aquests últims anys de pandèmia. El text ha volgut aplegar les contribucions que cada membre ha compartit amb el grup, i que ara proposem al lector d’El Matí Digital amb el desig d’un bon any 2022!
Pensa sovint que l’U avançava decidit per la vida creient que era el primer, fins que un dia es va girar i va adonar-se que feia qui-sap-lo que Res no el seguia.
Si vols trencar motlles, no siguis mai singular. Fes l’amor a cada cantonada que una flor esquerdi l’asfalt.
I si et casessis —o ja ho has fet!—, que no sigui amb ningú que pugui embogir per tu.
No convidis: deixa que cuinin els amics tots el dies. I que freguin els plats, també!
Accepta, si t’atreveixes a ser mestre d’algú, que podria acomiadar-se amb un “atentament” i sense motius que vulgui compartir.
Si et fes gràcia portar més fills a aquest món, hauries de concebre l’últim abans del primer i agermanar-los amb una herència pobre.
Balla i deixa’t portar seguint el ritme com les ones.
Dorm despullat a l’estiu i abrigat amb pells de llop o vora el foc quan faci fred.
Ja que la mort suporta bé la gelor, però no l’escalf del cor… Regala’t les flors durant la vida i mai sobre el taüt.
Tens il•lusió per fer coses? Tens salut i alguns calerons —no en calen molts— per a poder-les fer? Doncs aprofita-ho. No sempre les tres circumstàncies coincideixen.
Per esmorteir la rutina dona’t més d’un caprici i ¬—per què no!— salpebra-ho amb unes picardies i esclata al cel.
Vulgues ser una mica millor del que ho vas ser l’any anterior. Deixa rancúnies i mals humors al bagul dels records. Mira als teus competidors com a possibles col•laboradors, i cuida aquells que t’estimen i et donen tot el seu suport.
Torna al cos. Et sosté. Ressegueix els confins de la pell, l’espai que ocupes. No pots no ser físicament al món. Sigues-hi, doncs.
Fes el que anaves demorant. Tanca portes i finestres i viatja a un país llunyà. Esperem que la pandèmia ja no hi serà!
Submergeix-te en els bons moments del passat, sense enyorança ni autocomplaença, només per agafar impuls i tornar a començar a cultivar dia a dia, el camí que et permeti omplir d’harmonia i serenor cadascun dels moments que vagin venint a la teva vida.
Per què no t’estimes? Vola i fon-te en un esclat dels estels. Escolta el teu cos, dibuixa’l i gaudeix. Et mereixes tot això i més!
El número vint-i-dos li diuen el dels dos aneguets. Fes com ells: gaudeix de la natura i, com si estiguessis en un llac, flota per la vida i ves avançant seguint els rius, gaudint del paisatge i formant-ne part. Sigues aigua; be water, my friend.
Si no vols portar raons a les festes i reunions, no parlis ni de salut, ni de política, ni de religions.
Quan seguis al caliu del foc, pensa en aquells que no poden cremar res perquè res no tenen, i no troba les paraules que tinguin la capacitat d’oferir-los un xic d’esperança…
El cor actua per sentiments i el cap, pel raonament. Fem servir cada un d’ells quan toqui i amb la barreja justa.
Busca la música dins teu per foragitar l’angoixa…
Empaita les rialles i envia els neguits a escampar la boira…
Regala moixaines i petons per allunyar la tristor…
Dibuixa papallones de mil colors que volin sense por…
Deixa la porta oberta del cor per que hi entrin la calma i l’amor.
Tingues a punt les propostes per esmenar i els propòsits no complerts de l’any anterior i, sobretot repassa’ls perquè podria ser que haguessis estat massa estrictes i no cal, la vida i els banaus dels polítics ja ens estrenyen prou el cinturó, de mica en mica, quan no ens n’adonem i acabem l’any decebuts per no haver arribat la prou bé.
Compra una agenda i anota-hi tots els compromisos que et vagin sortint, i barra-ho una vegada fet.
Lleva’t quan et convingui, però que tinguis prou temps per fer tot el que hagis de fer.
Estira braços ben amunt i agafa aire, toca el cel, que no et surti gep.
Abans d’anar a dormir alça els ulls cap al cel i mira les estrelles, que lluny i petites són, són llums i pampallugues, nosaltres també.
Diuen que hem de caminar, per tant, camina.
Penso que has de deixar de fer el que t’és avorrit. Fes el que et distregui, et diverteixi i t’agradi, ho entens?
Sigues moderat, ni poc ni massa, ni fort ni dur, ni alt ni baix. I un all en dejú, remei segur.
Si rius i plores, si balles i cantes, si escrius i llegeixes, si parles i raones, si mires i observes,… que sigui quan convingui.
Sobretot sigues generós, per a tu mateix i per als altres.
Que l’exigència de projectar-te endavant no et faci renegar del que t’ha dut fins aquí; és més, tingues-ho present: són els fonaments irrenunciables de tot el que puguis construir.
I si fracasses, recorda que tu no ets el teu fracàs, sinó qui va tenir el valor d’intentar-ho. Atura’t i respira per a seguir caminant.
