Marta Pascal i Capdevila és entrevistada pel programa radiofònic La veu de Vila, de l’emissora municipal de Viladecavalls, i amb la col·laboració d’El Matí. Pascal (Vic, 1983) ha estat presidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2012-15), portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya (2015-16) i coordinadora general del PDeCat (2016-2018). Actualment, ocupa la secretaria general del Partit Nacionalista de Catalunya, el PNC.
Amb 4.560 vots obtinguts a les passades eleccions del 14 de febrer, el projecte del PNC segueix més vigent que mai?
Partíem de 0 i sabíem que començàvem un camí que parteix de la invisibilitat absoluta. Ens vam fundar el 27 de juny del 2020, sense cap acte físic i en plena pandèmia. Pràcticament 5.000 persones ens han fet confiança i, per tant, és un camí que més aviat és llarg.
Què és el PNC i què pretén representar?
El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) som una força política que venim de la societat civil, perquè vam començar amb un treball fet a un grup que s’ha dit “El país de demà”, on ens vam imaginar la Catalunya del 2030 en quatre grans perspectives: l’econòmica, la social, la dels valors i la política. En base a aquest treball tan transversal vam voler posar en marxa una força política que superés la política de blocs.
El proper 12 de març es constituirà la tretzena legislatura del Parlament de Catalunya i, posteriorment, caldrà fer un govern a la Generalitat. Un govern tripartit format per ERC, JxCat i la CUP és viable?
Des d’un punt de vista de geometria és viable i donen els números. Però el que representa és un govern nefast pel país. La presència d’un partit antisistema com la CUP el que provoca és que el país vagi enrere. ERC té la oportunitat de sortir d’aquesta dinàmica de blocs i intentar sumar amb tothom, governant pels 7 milions i mig de catalans i sembla que només està governant pels que van votar l’1 d’octubre.
Quina estratègia li cal a la Catalunya dels propers anys amb les conseqüències que produirà la crisi sanitària, econòmica i social?
Per una banda, un sistema sanitari que funcioni, conscient de les dificultats que hem tingut fins ara, i per altra banda un pla de rescat des d’un punt de vista econòmic perquè aquest 30% de petits comerços i empreses que estan a punt de tancar puguin recuperar-se. Hi ha molta gent patint i cal posar fil a l’agulla que els ajuts puguin fluir i la gent pugui treballar.
Com t’imagines la Catalunya del 2030?
M’agradaria que, com a país, ens poguéssim asseure al costat dels grans estats europeus, pot aportar moltíssim i es pot acabar convertint en un pou d’atracció i en un motor econòmic del sud d’Europa. Em sento obligada a no posar uns terminis a aquest anhel que tinc com a nacionalista, que passa per un referèndum acordat.
La setmana que commemorem el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, quina valoració fa Marta Pascal de la dona i el seu paper en la política activa?
Tenim molta feina a fer encara. La presència de les dones encara és dura i costa molt, encara hi ha molts lligams que fan que quan vas a buscar una dona per anar a una llista o perquè es vulgui implicar en l’executiva del partit, apareixen els tòpics “no sé si podré… la família, la feina…”.
Per altra banda, jo que no era partidària de les quotes a les llistes electorals, m’he adonat que Espanya i Catalunya no serien dels parlaments amb més paritat si no s’hagués fet la llei que garanteix la plena paritat. M’agradaria que, de forma natural, anés quedant consolidat. L’aportació que podem fer les dones a nivell de capacitat de lideratge i de gestió, al país li fa molta falta.
T’has sentit mai qüestionada o menystinguda en la teva participació en política activa?
He sentit despreci, moments on no es valoraven determinades opinions. En el meu cas particular, s’hi ha afegit l’aspecte de la meva joventut i he hagut de sentir coses com “tu nena què ens has de dir” o “t’has d’imposar més”. A vegades sembla que et forcin a tenir una actitud més dura i més masculinitzada però amb el temps he après que al final fent camí les coses es fan.
Durant el darrer any t’has mostrat especialment crítica amb el govern presidit per Quim Torra. Per què?
Com a catalanista i nacionalista que sóc, sempre explico que nosaltres no venim de la Constitució del 78 i, per tant, la presidència de la Generalitat de Catalunya representa molt més que un simple càrrec.
Quan m’adono que el President Torra és capaç de posar en risc la presidència de la Generalitat per una pancarta, la meva sensació és que la institució de la Generalitat se’n ressent. Jo que el conec [a Quim Torra] no vaig tenir mai cap dubte que defensaria la llibertat d’expressió i dels presos i preses polítiques amb tot el seu compromís, però no calia debilitar les institucions d’aquesta manera, més enllà de la manca de raó de la justícia.
La desobediència civil pacífica és una opció que s’ha plantejat per bona part de l’independentisme els darrers anys. És la via?
No ho comparteixo, no hi ha un arrelament i té un problema de base: genera una enorme frustració. Com a societat civil pots parlar de desobediència, però quan aquesta societat civil en comptes de canviar l’status quo i les lleis treballa per saltar-se-la, ens queda un gran buit.
Podeu escoltar l’entrevista sencera al següent enllaç, a partir del minut 05:10.
