A Europa ens hem dotat d’un instrument de gestió pública col·lectiu, complex, difícil d’explicar i dubtosament democràtic. La UE té tants tribunals i consells, i comissaris, i organismes i un lio tal de competències, que fan del tot impossible saber de qui és la culpa o l’èxit d’allò que ens afecta com a ciutadans.

Tampoc sabem quin país mana de veritat. Sospitem que se la juguen entre Alemanya i França. Alemanya per les qüestions monetàries i, sens dubte, França per les qüestions burocràtiques. Itàlia intenta treure’n profit i Espanya aprofitar al màxim de tot l’aprofitable, que ve a ser el mateix però sense escrúpols.

 Estem a les portes de un esperat nou pla Marshal, el que seria el mateix que la vacuna però econòmica; i el més calent, a l’aigüera. Per no dir que encara hores d’ara no sabem quina  moratòria hi haurà pels crèdits COVID-ICO que van servir per aturar l’hemorràgia financera de l’abril passat, on el món econòmic es va aturar.

Mentre escoltem a infinitat de viròlegs i metges de tota mena fer la enèsima crida a que ens quedem a casa i a que no ens moguem del llit, mentre el mon econòmic-empresarial demana “oxigen”, pausadament, civilitzadament, assistim impàvids al repartiment del botí de les vacunes. Un estrany mecanisme d’autoritzacions vacunals (Espanya es l’únic país que només accepta la vacuna d’Astrazeneca per menors de 55, enlloc de 65), ha fet que a més dels metges, els mestres i tota mena de funcionaris paramèdics, parapolicies, o paraensenyants, estiguin avui 5 de Març ja vacunats i molts avis de més de 80 no.

Paradoxalment, les estadístiques indiquen que en les darreres setmanes hem rebut moltes més vacunes de les que hem administrat, el què fa pensar que potser, dic potser, hauria sigut més normal dedicar els equips de vacunació (que han passat a ser el recurs escàs en els darrers quinze dies) a la gent gran i prioritzar les vacunes que no son Astrazeneca. Això sense tenir en compte la picaresca creada al voltant de les vacunes que al final del dia es poden fer malbé i s’administren a familiar i amics dels vacunadors… És que fa angunia veure tot el meu entorn de profes vacunat i el meu entorn de gent gran sense vacuna.

I per últim, i amb ànim d’incidir en  un fet insòlit d’aquesta pandèmia i amb dades extretes a 5 de Març  d’un article de la Vanguardia sobre el ritme  de vacunació per països: Israel ha vacunat a un 99% de la població, Emirats Àrabs  a un 63%, Regne Unit a un 33%, Estats Units a un 25%… i el conjunt de països de la Unió Europea… un 8%.

Si cada dia que passa sense població vacunada té un cost estratosfèric en vides, pobresa i desastre mental… quo Vadis Europa?