És una llàstima que la sala estigui mig buida, és poc freqüent que un president o expresident del F.C.Barcelona sigui veí del teu poble, escrigui unes memòries i les presenti a la biblioteca de la vila.
Agustí Montal Costa, és el president del cas Guruceta, del 0-5, el de Cruyff, el del “més que un club” i el de la megafonia de l’estadi en català; i ha decidit escriure unes memòries, empès pel desaparegut Isidor Cònsol.
El president, mostra una millor imatge que la darrera vegada que el vaig veure passejant per la riera, com fa ell habitualment, malgrat el tremolor de les mans en passar pàgines delata que l’edat passa factura.
Enceta el seu torn de paraula dient que si va ser president fou perquè es deia Montal, i perquè el seu pare havia estat un gran president. En efecte, ho fou -un gran president- i ho recorda emocionat quan parla d’aquell fitxatge d’un jugador anomenat Kubala, que anys més tard obligaria amb el seu futbol a construir un altre estadi més gran que el de les Corts. Recorda el cas Guruceta i el moment viscut amb un ministre de l’època amb qui mantingué el següent diàleg: -Que es eso de la megafonía en catalán? (pregunta el ministre) –Oh, es que se ha aprobado en asamblea hacer anuncios en catalán i castellano –Bueno Montal, si sigues así te lo diré de otro modo y en otro lugar (sentencia el ministre). I així Montal recorda aquells temps difícils dels seixanta i setanta. Parlant del Barça s’hi passaria hores, però diu que no vol centrar-s’hi molta estona avui, i comença a parlar de la segona part del llibre.
Montal ha volgut dividir el llibre en dues parts ben diferents. L’una, parla del Barça; l’altre parla de la seva família, de la seva vila, d’ell. Hi ha un Agustí Montal, nebot de la Mare Paula Montal, familiar del Pare Fidel Fita, molt lligat a Arenys de mar. De fet, el llibre cita: “Sóc Agustí Montal Costa, dels Montal d’Arenys de mar”. Recorda, emocionat, quan de petit, baixava al poble -ell vivia a la colònia- a jugar a futbol amb els nois de la seva edat que jugaven amb un pilota feta de draps que era substituïda per la pilota desinflada que portava ell i quan anaven a fer partits a la vila veïna de Sant Pol de mar.
Hi ha un Agustí Montal industrial del tèxtil, empresari i emprenedor, i un Montal català compromès, treballador infatigable –és avui dia, president de la Fundació de l’enciclopèdia Catalana-, assenyat però arrauxat i amb visió global del món, sense oblidar mai la frase “vull fer coses pel servei del meu país”.
Montal acaba la seva intervenció citant un altre arenyenc il•lustre, Salvador Espriu: “Sigueu sempre fidels a l’esperit del vostre cor”.
S’acaba la presentació, curta i senzilla, amb un “Visca el Barça i visca Catalunya”. No podia acabar de cap altre manera. La sala aplaudeix.