Després de l’intent fallit per canviar la data de les eleccions catalanes, previstes per al 14 de febrer de 2021, els partits comencen a fer funcionar la seva maquinària electoral per afrontar les eleccions. Aquesta campanya està marcada per les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques que està causant el coronavirus. Aquest fet provoca un canvi en el missatge dels líders polítics. Però, quins són els missatges claus d’aquestes eleccions?
D’una banda, tenim al partit liderat per Puigdemont, Junts per Catalunya, que compta amb una estimació de 20 a 27 escons, segons el CIS. La crisi i els seus conflictes interns li estan passant factura i, per això, el seu missatge, “Junts per Fer. Junts per ser”, es focalitza en la gestió i en la voluntat per continuar amb el procés independentista. L’objectiu d’aquest partit és intentar mantenir i aconseguir vots d’aquelles persones que segueixen anhelant una Catalunya independent. A més, aquest missatge també pot ser vist com un gest a Esquerra, el seu competidor electoral, ja que li ofereixen a ells i la CUP la unió per declarar de nou la DUI, encara que aquests es desmarquen. Mentrestant, Esquerra Republicana per Catalunya segueix eixamplant la seva base electoral, ja que el CIS li atorga un resultat que oscil·la entre 31 – 33 escons. Aquests bons resultats estan lligats, en part, a la imatge de Pere Aragonès. Aragonès, president de Parlament, és considerat una persona pragmàtica, allunyada dels esbroncs i capaç de gestionar la crisi. El missatge d’aquesta formació se centra a aconseguir la independència utilitzant la via àmplia, ja que s’inclou diferents ítems com la llibertat, la igualtat, el feminisme, l’acollida i l’ecologisme.
D’altra banda, trobem al partit En Comú Podem, liderat per Jéssica Albiach. El problema al qual s’enfronta Podem és la manca de coneixement de la candidata, ja que, segons el CIS, el 48,1% dels catalans no la coneix. Per això, l’estratègia electoral d’aquest partit és augmentar la visibilitat d’Albiach, com la difusió del vídeo del “Match al Tinder”. El missatge que va triar la formació és: “El canvi que Catalunya Mereix” centralitzant la seva figura i emfatitzant la paraula “canvi”, tot i que ja ha estat molt utilitzada pels partits. Aconseguirà Albiach que la població relacioni canvi amb la seva figura? Això està encara per veure. En aquestes eleccions, el cavall guanyador és el Partit dels Socialistes de Catalunya, ja que el CIS li pronostica entre 30 i 35 escons i no és d’estranyar, perquè l’electorat es preveu que voti per “l’efecte Illa”. El cap de llista de PSC, Salvador Illa, té bona valoració entre la població i és conegut per la majoria dels votants. Per això, el missatge utilitzat per a aquestes eleccions és, simplement, “Fem-ho; president Illa”. L’objectiu del partit és vincular Illa, no com a ministre, sinó com a futur president de la Generalitat.
Finalment, Ciutadans utilitza com a missatge la lluita contra el separatisme i instaura la idea que el PSC, segons el cap de llista de Ciutadans, Carlos Carrizosa, s’unirà a Esquerra per formar govern. La finalitat de la formació taronja és la unió del vot nacionalista en el seu partit, tal com va fer en les eleccions de 2017. La incògnita és: Els seguirà funcionant utilitzar el tema de la independència en un moment marcat per la crisi? Així mateix, el Partit Popular també utilitza un missatge en contra de la independència per unir el vot constitucionalista. A més, cal destacar que el PP utilitza en els seus cartells electorals el lema “Una Catalunya millor” (usat pel partit de CiU a 2010), juntament amb un emoji. L’emoji és una forma de connectar amb un electorat més jove, però no es pot obviar que la gent gran també l’utilitza amb freqüència com a forma de comunicar-se en xarxes socials. I per acabar, trobem a Vox, que centra el seu missatge en la immigració, la inseguretat i la seva voluntat de recuperar una Catalunya que els partits independentistes i l’esquerra han arrabassat. Amb la qual cosa, aquests tres partits comparteixen frontera electoral, el que deriva en una lluita per mirar qui s’emporta l’electorat situat al centre, centre-dreta i dreta, utilitzant el tema de la independència per unir el vot cap al seu partit.