El desconfinament cultural ha estat lent i tant museus com a centres culturals han hagut d’adaptar la seva programació. Ens preguntem si aquests llocs sobreviuran a la pandèmia. I si ho fan, s’assemblaran al que recordàvem?
Potser l’obstinació i el treball dur d’alguns equips fins i tot durant el confinament siguin la clau de l’èxit. Hi ha hagut museus capaços de reorientar la seva oferta creant entorns virtuals i convocatòries de forma telemàtica, a més d’ajornar les seves activitats presencials. Veurem alguns exemples pels quals podem suposar que, malgrat veure’ns afectats per una segona onada de COVID-19, hi ha futur per als museus.
Hem comprovat que les tecnologies ens poden acostar als més llunyans, també que resulten molt útils per seguir connectat a la vida cultural. No parlo només de les xarxes socials, que tenen la seva funció addicional. Així l’App del MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) ha estat descarregada massivament durant els últims mesos. De la mateixa manera que la seva pàgina web ha estat més consultada que mai i en efecte la interacció de seguidors amb el seu perfil en xarxes ha crescut.
Està previst que el MACBA recuperi les activitats dels programes públics a mesura que la desescalada ho permeti. Però el punt d’inflexió que el converteix en un espai supervivent és que, igual que lo virtual no va substituir a l’experiència presencial, per complementar-la no hauria de desaparèixer. En resum, les eines digitals vinculades al museu no han posat el fre davant l’aparent recuperació d’un món que ja no és el que vam conèixer, el de la “nova normalitat”.
El director del MACBA, Ferran Barenblit, creu que el futur ens depararà transformacions en la forma de produir, transmetre i gaudir de la cultura que encara només podem intuir. El seu treball a l’capdavant de la institució s’ha prorrogat fins 2021. Barenblit assumeix que ens trobem davant d’un canvi d‘època i la principal missió del museu és la de servei públic, amb una responsabilitat patrimonial i com a motor de pensament crític. I afegeix que en el pla estratègic de l’equip del museu la digitalització té un lloc important i té com a objectiu la preservació, gestió i difusió del fons digital del centre, que inclou fotografies, registres audiovisuals i sonors, materials gràfics i documents, tant nascuts digitals com digitalitzats en plena pandèmia.
El CCCC (Centre del Carme Cultura Contemporània) de València va ser un dels museus que més ràpidament va reaccionar a la necessitat de generar accions que transcendissin els murs de l’espai físic. Els recursos creats quan estava tancat segueixen a l’abast de tots els públics i prometen així la seva subsistència. La presència del museu se instensifica a través de mesures com posar a disposició de tots en descàrrega gratuïta les publicacions i catàlegs de les exposicions. Visites virtuals, tallers, xerrades i altres activitats col·lectives van sorgir amb la idea d’incentivar la vinculació entre museu i llar, art i família, així com el nexe entre la mediació cultural i l’educació a través de propostes didàctiques. El director del CCCC, José Luis Pérez Pont,afirmava que ofereixen recursos a les famílies perquè puguin treballar des de casa i seguir gaudint de la cultura.És a dir, des del començament va mostrar, junt amb seu equip, un interès per afavorir que conciliació i cultura vagin de la mà, perquè la conciliació no es redueix a l’àmbit laboral. Aquesta questió és molt important en el moment actual i mirant cap al futur.
Amb la finalitat d’impulsar projectes mentre no es pot sortir de casa, el CMCV (Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana), del què també és gerent Pérez Pont, ha resolt cent ajudes econòmiques i logístiques amb la convocatòria “Cultura Online”. Així s’ajuda a que artistes, galeristes, escriptors i investigadors surtin endavant. Els festivals, grans perjudicats pel confinament i les restriccions d’aforament posteriors a aquest, han cobrat especial protagonisme per a la institució valenciana. Per exemple, el Festival VOCIFERIO, dirigit per David Trashumante, que va celebrar la seva anterior edició al claustre gòtic del CCCC oferint recitals escènics, performatius i concerts. Atès que no pogueren celebrar l’edició d’enguany amb normalitat, es va proposar una sèrie de trobades virtuals i xerrades posant experiències en comú entre diversos festivals agermanats: Festival Cosmopoética de Còrdova, Barcelona Poesia i el Festival Poetes de Madrid, entre d’altres.
Hem viscut una acceleració del món analògic al digital. Però seria ingenu pensar que simplement digitalitzar l’analògic genera una experiència substitutiva, al menys quan parlem de cultura en els museus. Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma va posar en marxa els reeixits tallers per a famílies, infants, adolescents i adults sota el títol “Família! El museu a ca vostra” animant al públic a no perdre la curiositat ni les ganes de crear, de forma interactiva i relacionant cada acció amb obres de les exposades físicament al museu, també per donar visibilitat a la col·lecció del museu i promoure els artistes locals.
La seva directora, Imma Prieto, portava pocs mesos a l’capdavant de la institució quan va sobrevenir la pandèmia. Es mostra cauta pel que fa a no abusar de la virtualitat i reflexiona que, d’una banda, s’ha de defensar i reivindicar l’experiència física en l’espai. Com pensar allò corporal o els cossos després d’un període en què han estat expulsats o relegats a un distanciament del mateix és tot un repte. D’altra banda, aquesta pausa obligada per les circumstàncies sanitàries també ens ha permès pensar si algunes experiències que es donaven als museus eren les idònies per parlar d’una experiència real.
Si hi ha trets que tenen en comú els museus que han sortit endavant durant el confinament i disposen d’eines per continuar amb bon ritme en una segona onada de coronavirus són: la predisposició a treballar la col·lectivitat, la creació de propostes híbrides que succeeixen i impacten tant en l’entorn virtual com el físic en què es trobi el públic (a casa quan el museu es tanca) i comptar amb un equip que crea fermament en el compromís social de la cultura. Hem de mantenir-nos amb la ment oberta perquè s’acosten canvis en l’àmbit museístic, veurem menys turistes fent fotos i més xarxes de coneixement en espais culturals 3.0. L’art ens salvarà de l’abisme perquè sempre ha estat resistència contra l’adversitat.
