L’obra de Sergi Moyano, protagonitzada per Mònica Terribas, Susanna Lliberós i Rafel Gallego, ha guanyat el Premi de Periodisme Alberta Giménez
El reportatge titulat “Una llengua sense senyal”, que aborda el tema de la reciprocitat dels mitjans en llengua catalana, ha guanyat el segon guardó en el XI Premi de Periodisme Alberta Giménez que atorguen el Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), Endesa i Bankia. L’audiovisual és obra del jove valencià Sergi Moyano Hurtado,estudiant de segon curs de Periodisme de la Universitat Jaume I de Castelló. Cal destacar que enguany s’han presentat a la convocatòria 59 reportatges d’estudiantat de 19 universitats d’Espanya i Amèrica.
L’obra de Moyano està protagonitzada per alguns dels rostres més coneguts dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. En l’audiovisual, participen els periodistes Susanna Lliberós, Rafel Gallego i Mònica Terribas. Les tres veus de la ràdio en català analitzenen aquest audiovisual de cinc minuts els motius pels quals no s’ha efectuat la reciprocitat dels mitjans de l’espai comunicatiu catalanoparlant. Una qüestió que amaga un rerefons polític no resolt i que obstaculitza la relació entre territoris que comparteixen llengua i cultura.
Dos esdeveniments clau que apareixen en el reportatge son el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià l’any 2011 i el fos en negre de Canal 9 l’any 2013. «El centralisme ho impregna tot i té tendència a pensar que un mitjà de comunicació públic és una despesa accessòria, inútil i innecessària», assegura Rafel Gallego, presentador del magazín matinal de la ràdio d’IB3. La, fins fa uns dies, presentadora d‘El matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, considera que el problema de fons rau en l’estructura mediàtica d’Espanya: «L’univers cultural i mediàtic centralitzat i centralitzador de l’Estat no genera empatia entre territoris que genuïnament mantenen idiosincràsies, cultures i identitats diferents».
La presentadora d’À Punt Ràdio Susanna Lliberós reconeix que la reciprocitat d’À Punt, TV3 i IB3 és «sinònim de llengua, identitat, país, de teixir complicitats amb altres territoris catalanoparlants i potser això a determinat col·lectiu li faça por». Tot i que el compromís de les administracions catalana i valenciana era facilitar la reciprocitat entre TV3 i À Punt, tot s’ha aturat amb l’esclat del procés independentista. Per això, Terribas lamenta que, pel que fa a la nostra llengua compartida, encara pesa molt la política, i confessa: «Mai he entès aquestes reticències, perquè mai he entès l’empobriment de la cultura per raó política». Lliberós, postil·la: «Políticament, s’han fet coses molt errònies en eixe sentit, s’han confòs termes». Més prompte que tard, els governs hauran de prendre partit: o bé satisfer una demanda històrica o, per contra, seguir amb el silenci comunicatiu.
