Heymann sona en ‘El Patio de los Borbones’ de El Pardo. Cabaré berlinés dels anys 20 fins a les obres de la seua brillant carrera a Hollywood, on fou nominat quatre vegades als Premis Oscar. És un diumenge de calor, prop del migdia, on, de sobte, l’atmosfera creada per la música arrasa amb qualsevol pensament o distracció del segle XXI. Un temps ‘champagne’ per sentir com a pròpia la banda sonora de principis del segle passat.
Heymann: De la foscor a la llum
El concert, organitzat per la Fundación Goethe, per donar a conéixer la cultura alemanya “redescobrint la bellesa atemporal de la música”, desborda amb una gran dosi de màgia gràcies a l’ensemble format per la cantant Fernanda von Sachsen i la pianista Marina Schlagintweit acompanyades al baix per Lorenz Heigenhuber i Tilman Albrecht a la bateria. Fernanda, amb una veu espectacular explica, abans de cada tema el procés de creació per adaptar al present la música del compositor i retalls de la vida de Heymann.
Werner Richard Heymann, comenta la cantant, no va tenir més remei que fugir de l’Alemanya nazi. Era jueu. Primer París (França) i en 1933, finalment, va marxar als Estats Units. Inevitablement, pell de gallina mentre escolte aquestes paraules on mai hagueren obert les portes a aquest músic. Anys més tard de l’exili del músic, el palau fou la vivenda oficial de Francisco Franco. El mateix lloc, però, ara, en compte de foscor està a vessar de llum. Igual que el pati on l’ensemble dona el concert.
El Pardo, des de 1983, és la residència dels caps d’Estat estrangers quan estan de visita oficial a Espanya. Les obres d’aquest palau, van començar en e segle XVI i foren impulsades per Carlos V. I segons, Patrimoni Nacional,“El Mont del Pardo era valorat com a vedat de caça pels reis de Castella al segle XIV, i ja des del XV hi havia un castell menut, construït per Enric III i Enric IV en el mateix emplaçament on hui es troba el palau”.
Cinema sonor
En el marc de tanta història sona l’obra del compositor alemany. Aquest músic fou famós per crear temes populars i per donar cos a les bandes sonores del moment. Una de les parts més fascinants de la biografia de Heymann fou l’arribada del cinema sonor. Les seves cançons, de la nit al dia, passaren a ser grans èxits.
Els músics i la cantat, durant el concert, crearen una estona màgica que ens va permetre reviure aquelles peces que encisaven a la societat de principis del segle XX. Tret d’una cançó en anglés la resta foren interpretades en alemany, però no fou gens difícil entendre les emocions de Heymann a través de la partitura.
Ni el pas del temps, ni les barreres d’un idioma són obstacle per interpretar el llenguatge de la música perquè està present a totes les cultures i evoca emocions bàsiques. Ein Freund, ein guter Freund (Un amic, un bon amic ), Heut‘gefall ich mir (Hui m’agrades a mi mateix) Ev’ryday is a holiday (Cada día es una festa) Irgendwo auf der Welt (En algun lloc del mon ) i Monotonous Night (Nit monòtona) foren alguns dels temes interpretats per l’ensemble.
