Amb motiu del segon aniversari del reconeixement per part de la UNESCO de la tècnica de la pedra seca com a exemple rellevant del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, demà divendres 18 de setembre, a les 17h, es presentarà a Manresa la Setmana de la Pedra Seca, que tindrà lloc del 23 al 29 de novembre arreu del país.
Es tracta d’una setmana d’organització i promoció d’activitats relacionades amb la pedra seca arreu dels Països Catalans, tant des de l’àmbit públic com privat, en estreta col·laboració amb les entitats del territori i amb la col·laboració del Departament de Cultura. És iniciativa de Col·labora x Paisatge –projecte d’ADRINOC (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya)— i té vocació d’esdevenir un esdeveniment fixe en el calendari a partir d’enguany, amb l’ objectiu visibilitzar i posar en valor l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca a Catalunya.
La presentació es farà a la Casa Lluvià de Manresa, i anirà a càrrec de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco; Jaume Plans, de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), i Maite Oliva, de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC).
Coincidint amb aquesta presentació, a les 17.30h s’inaugurarà l’exposició “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya”, produïda conjuntament pel Departament de Cultura i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, que es podrà visitar a la Casa Lluvià de Manresa fins el 18 d’octubre. La mostra es va inaugurar per primer cop al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses (Segrià) el 14 de novembre de 2019, i des de llavors no ha parat d’itinerar per diferents poblacions de Catalunya.
Catalunya té un importantíssim patrimoni etnològic de pedra seca que, en bona mesura, articula el nostre paisatge: barraques, marges, forns, sínies, fonts, tines… Centenars d’aquestes construccions estan protegides com a BCIL (Béns Culturals d’Interès Local) o BCIN (Béns Culturals d’Interès Nacional) en la categoria de zona d’interès etnològic, o bé situades dins de parcs naturals o altres categories d’espais protegits. Malgrat els seus diversos valors (ecològics, estètics, històrics i identitaris), des de fa dècades aquesta arquitectura es troba immersa en una dinàmica d’abandó, degut a la pèrdua d’ús de la majoria d’aquestes construccions i a l’èxode rural. Això ha comportat, també, la pràctica desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva en molts indrets. No obstant, entitats i voluntaris s’esforcen, des de fa molts anys, per mantenir, restaurar i divulgar aquest patrimoni i aquesta tècnica que, d’altra banda, s’ha demostrat vàlida per a donar resposta a determinats reptes de l’arquitectura contemporània.
