Quan arriba la dama fosca
ningú dubta: sigui espiritista,
budista o testimoni de Jehovà
tothom li demana per l’endemà.
Per això, la gent, sovint,
se’n va a l’altra món,
sense temps,
per acomiadar-se.
Comptes amb ells…
i ja no hi són
a la partida!
Surts al carrer,
mires amunt i avall,
entres a la botiga
i no es recorden pas
de qui els parles.
–El que arreglava ràdios,
rabassut, amb barba.
Com per art de màgia,
ha desaparegut!
Al cap del temps algú ho comenta.
–Sí, pobre, fa quatre anys…
estava arreglant un altaveu
quan se’l va endur
per la pròstata.
Busques algun senyal,
entre núvols de la
porca posta,
i te l’has d’imaginar volant,
com si fos un àngel,
doncs, el maleit,
no t’ha deixat,
ni tan sols un missatge
de WhatsApp.
–Des d’ara ho deixo per sabut,
Si d’aquí se’n va algú,
sense avisar-me,
em desconnecto d’ell
per sempre més!
Rosa Maria Pascual
