[Llegiu-lo en l’original alemany]
“El procés més gran a l’Espanya dels darrers 40 anys”, “Un procés històric”. Així i de manera semblant són els títols dels molts articles que surten a la premsa alemanya. Però el procés contra dotze polítics i activistes catalans s’hauria d’anomenar d’una altra forma: “La farsa jurídica més gran a la història europea dels darrers 70 anys”. I per això els meus articles sobre el tema portaran el títol que he escrit a dalt.
Una prova més: el Tribunal Suprem espanyol (com ja vaig informar) ha denegat la presència d’observadors internacionals amb la flaca excusa que de tota manera el procés seria televisat en directe. Però ara ve la trampa: el procés serà retransmès per un dels canals de la TV espanyola (Canal 24), però només a Catalunya. La resta dels espectadors espanyols només ho podran seguir en una versió molt “netejada” a la pàgina web del TS. I per què això? Molt senzill. Hom vol impedir que la massa del poble espanyol escolti els arguments de la defensa i les respostes dels acusats, que seran un atac dur contra totes les vulneracions del dret per part del govern i de la justícia espanyols. Així de “segurs” estan els senyors jutges dels seus arguments.
A més, volen enllestir el procés en un termini de tres mesos, abans de les eleccions europees i autonòmiques del maig. Així doncs, consideracions polítiques van per davant de les purament jurídiques d’investigat la veritat. Però l’objecte del procés no és pas aquest sinó el càstig exemplar de “criminals” que han gosat de posar un dret humà internacional pel damunt de la “santa” unitat d’Espanya. Per tal que aquest pla s’acompleixi, el procés es farà de moment de dimarts a dijous, de 10 a 18 h, amb una hora i mitja de pausa per dinar. Però si (com se suposa) amb això no n’hi ha prou, s’hi afegiran dilluns i divendres, i eventualment també dissabte.
Com a conseqüència, els acusats hauran de llevar-se molt d’hora per ser a punt a la sala, després d’una hora de transport. Per fer aquest seran emmanillats (ai sí, són tan perillosos…). I al final del dia una altra hora emmanillats i arribada a la presó quan allà l’hora de sopar ja ha passat. I llavors ràpidament al llit per poder aixecar-se d’hora el dia següent. Remarquem-ho: les conseqüències són més greus que només fatigues més o menys grosses. La conseqüència és que als acusats, amb aquest horari, no els queda temps ni per preparar la seva defensa ni per poder consultar de forma adequada els seus defensors, que a tota democràcia és un dret inalienable d’un acusat.
Tot són trampetes i estratagemes del tribunal per semblar net davant de l’opinió internacional però manipular-ho tot com vol per la porta del darrere.
Mentrestant, els parents dels acusats i molts periodistes tenen dificultats (cada vegada diferents) per accedir a la sala o a un dels espais annexes. I sembla que la majoria del públic admès pertany al camp de l’extrema dreta. Almenys així ho fa suposar el fet que el president del partit Vox (part de l’acusació en el procés i amb un programa polític que gairebé fa semblar comunista el partit alemany radical AfD) fos fortament aplaudit pels que s’esperaven quan va entrar a l’edifici.
Per a altres detalls, cedeixo la paraula altra vegada a Ralf Streck, un dels coratjosos defensors de la veritat en aquests dies difícils.
El Sr. Streck i –sortosament– també alguns altres periodistes són un consol quan hom llegeix i escolta tot el que els mitjans alemanys propaguen amb una lleugeresa increïble. Un exemple. A la informació a la TV alemanya del 12.02 sobre el començament del procés i la seva història prèvia, es va dir a les noticies del vespre que “amb motiu del referèndum prohibit a Catalunya, hi va haver aldarulls que ara s’interpreten com a rebel·lió”. Només que els únics “aldarulls” que hi va haver van ser els atacs brutals de la policia espanyola contra els pacífics ciutadans que s’esperaven davant dels locals de votació. Però qui ho escolta rep una imatge completament falsa dels successos. I això és tan dolorós com mancat de professionalitat.
