Amics, amigues,

Estic desolat per diverses coses. Una, especialment, en el terreny familiar més proper, que em determina totes les prioritats.

Em resulta, però, difícil sostreure’m de moltes coses dolentes que castiguen aquest nostre món: guerres, malalties, misèria, gana o injustícies en general. Cada cas voldria vivir-lo al meu costat i empatitzar amb la persona que sofreix. Però, això és impossible, almenys en el meus cas. Hi ha persones poderoses que podrien fer quelcom, perquè n’hi ha que amb tan sols una motxilla i unes espardenyes fan més que elles arreu del món i a casa nostra mateix. Jo tindria ganes de tornar a néixer per poder-ho fer. Però, per diferents raons, ara no està al meu abast.

Admeto, per endavant, que hi ha gent i països que ho estan passant pitjor que nosaltres i entre els nostres objectius hi ha d’haver el d’ajudar-los. Però, ara, a Catalunya no ens deixen fer res, ni acollir refugiats. Per tant, la nostra lluita ha de ser ferma i decidida cap la República Catalana independent. Allí podrem ser nosaltres responsables del nostres actes i les prioritats han de estar enfocades a millorar la vida i el benestar dels nostres ciutadans. Tot seguit, la solidaritat l’hem de fer efectiva arreu, començant per l’enfonsada Espanya i arribant enllà, on puguem.

Mentrestant, hem de tocar de peus a terra i deslliurar-nos d’aquest Estat que ens tracta com a un país ocupat, com a una colònia. Això, abans ho feien el imperis. Avui ho fan el feixistes. Tan podrits estan el polítics corruptes com els que estan esperant poder fer les mateixes facècies que els que hi són. L’Estat espanyol ha de regirar-se del dret al revés; si no, no té futur ni dins dels països democràtics ni dintre les àrees econòmiques consolidades.

El poder judicial a L’Estat no és ni independent ni just. Depèn d’una classe corrupta i autoritària hereva del franquisme més truculent i inepte. Tenim presos polítics i exiliats polítics. Això només ho tenen les dictadures més execrables del món o els regnes més despòtics. El rei pare, Joan Carles, li va dir a Chávez “a ver si te callas”. Ara, Maduro tindria la mateixa força moral per dir-li el mateix al seu hereu Felipe VI.

Estem sotmesos a un règim colonial. El ministre Montoro pretén fiscalitzar fins el que gasten els nostres investigadors en formol. El que volen, com en altres sectors, és arruïnar els nostres avenços científics, la majoria encaminats a prevenir i guarir malalties. Els és igual: l’objectiu és arruïnar Catalunya. Fins quan ho tolerarem? Nosaltres no tenim la força de les armes. Ells les tenen preparades per si de cas. El que els fa ràbia, és que no ens movem de la nostra lluita pacifista i aquest tipus de lluita sempre acaba triomfant

Catalunya té una massa crítica independentista que és consistent i va creixent. Només falta que el món algun dia se n’adoni i els tribunals internacionals ens donin la raó, perquè els sàtrapes de la Moncloa no la tenen, ni ells ni els tribunals que controlen. Pregunteu-li a un desencisat què votaria en un referèndum amb garanties. Els independentistes desencisats segueixen sent independentistes.

Després de l’1 d’octubre res no tornarà a ser igual, ni a Catalunya, ni a Espanya. Que es vagin fent a l’idea que la República Catalana arribarà i, amb plenitud, per a tots i totes.

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana