Estem assistint a un espectacle de pura esquizofrènia: escanyats per un espoli de 22.000 milions d’euros anuals, amb un dèficit del 9% del PIB, uns comptes econòmics heretats del tripartit molt i molt pitjors de les previsions més pessimistes, perdonin, però com pot ser que les manifestacions per les retallades es facin a la plaça de Sant Jaume i no a la plaza de Oriente? Què està passant que el govern de la Generalitat no és capaç, senzillament, d’explicar que la sortida del túnel només pot anar amb les retallades, sí, però acompanyades de la reclamació política per reduir l’espoli?

L’amic Salvador Garcia-Ruiz està fent un exercici pràctic excepcional en la seva web: va quantificant en dies i hores d’espoli les retallades previstes pel govern. Per exemple, en el cas de les retallades que es volen aplicar a les Universitats, de 144€ milions. i agafant com a mitjana del que suposa l’espoli per a Catalunya al dia de 48€ milions (2€ milions a l’hora), resulta que equival a 72 hores d’espoli. Un altre exemple, la retallada a l’Hospital Clínic anunciada de 24€ milions representa, només, 12 hores d’espoli. Els recomano que a cada xifra que coneguin facin el càlcul corresponent. És dolorós però ajuda a entendre la ruïna que significa continuar a Espanya cada dia que passa.

Aquesta és la realitat, separar l’ofec econòmic que pateix Catalunya, insuportable, de la situació actual i limitar-se a aplicar retallades com un directiu empresarial que es troba en una empresa a la deriva condueix a un atzucac lamentable: ningú no entén res, o millor dit, tothom entén que davant d’un espoli com el que patim pretendre que, a més, s’assumeixin noves retallades, més impostos i menys serveis és com pretendre que un ric entri en el regne dels cels.

Amb aquesta situació, el més lògic fora que: 1) el govern de la Generalitat hauria de tenyir el discurs econòmic d’estalvi i sacrifici, d’una permanent exigència i reivindicació política; 2) el govern de la Generalitat hauria d’assenyalar al govern del regne d’Espanya com el culpable últim de les retallades i estar disposat, des d’ara mateix, a enfrontar-s’hi arribant a les últimes conseqüències; 3) el govern de la Generalitat hauria de ser el principal interessat en explicar l’espoli que patim, posant en marxa de manera immediata una Comissió parlamentària on serien cridats els economistes catalans de més prestigi; i 4) arribat el moment, que és ja, ara mateix, el govern de la Generalitat, hauria de liderar la resposta massiva a l’exercici al dret de no cooperació econòmica amb l’Estat.

Retallades, sí; però espoli, sobretot.

Les manifestacions, doncs, a la plaza de Oriente.