Dimecres una amiga em comenta que a l’Hospitalet de Llobregat estan intentant omplir un tercer autocar per anar a la manifestació de Madrid, i em proposa d’apuntar-m’hi. Li dic que no li puc donar una resposta immediata, sense adonar-me que tot just queden tres dies per a la manifestació.
El poc interès que he demostrat envers aquesta manifestació prové del fet que considero que a Madrid no hi hem d’anar a fer res. Muntar-los una manifestació és com reconèixer-los alguna mena d’autoritat. Vist des d’aquesta perspectiva, aquest manifestació què pretén, demanar-los clemència o pietat, demanar simplement que ens escoltin, intentar que se n’assabentin que existim?
Si per “Madrid” entenem el conglomerat d’interessos que funcionen com a elits extractives dins l’estat espanyol —monarquia, classe política, institucions de l’estat amb els seus cossos funcionarials, mitjans de comunicació, IBEX35 o, per dir-ho ras i curt “llotja del Bernabéu”—, volen dir que amb tot el que s’ha esdevingut en aquests últims 10 anys no n’hi ha hagut prou? Crec que ja són prou conscients que les úniques solucions possibles són el reconeixement de la nostra constitució com a nou estat independent d’Europa —cosa que per a ells ve a representar la pèrdua de la gallina dels ous d’or— o el disseny d’institucions que garanteixin la possibilitat de defensar-se de les pretensions de les elits d’exercir el seu paper extractiu —cosa que significaria una revolució social a l’estat tan radical que no interessa a ningú, i a més implicaria, amb independència del que passés amb Catalunya, la dissolució de l’estat espanyol i la pèrdua de qualsevol indici de sobirania per part dels seus ciutadans.
Si el que volem és cridar l’atenció del poble espanyol, ¿creuen que encara no ens han deixat prou clara, al llarg dels segles, la seva absoluta insolidaritat amb nosaltres, la indiferència o manca d’empatia a l’hora de considerar els nostres problemes, la seva manca d’interès a informar-se, simplement, de la nostra realitat? Dic això per no parlar directament de l’oberta hostilitat que no perden ocasió de manifestar envers tot allò que els soni a català, encara que a l’hora de la veritat es tracti simplement d’un producte etiquetat en portuguès.
D’altra banda, per què a Madrid? A veure si resultarà que som més centralistes nosaltres que ells. No ens sortiria més a compte fer la manifestació a Saragossa o a Bujaraloz, per posar un exemple? És clar que tampoc no tinc gaire clar que els espanyols trobin Saragossa o Bujaraloz prou espanyoles.
El problema que veig en aquesta manifestació és que sembla un símptoma clar que els comprem el relat. I no, no cal anar a demanar-los res ni a convèncer-los de res, no és un problema de fer pedagogia ni de concòrdies ni de “conllevancias”. Es tracta de fer-los acotar el cap, de posar de manifest davant el món la naturalesa fallida de les seves institucions i aprofitar les seves febleses com a estat, d’aprofitar la seva inviabilitat econòmica, la seva manca de fiabilitat, la inseguretat jurídica que genera la parcialitat dels seus òrgans jurisdiccionals, la falsedat de les seves xifres oficials i de la seva propaganda.
Ara bé, la manifestació ja ha estat convocada i de moment sembla tenir un gran èxit d’organització i de convocatòria. Si la gent té ganes d’anar a manifestar-se a Madrid no hi ha cap motiu per impedir-los-ho ni per desincentivar-los. Jo, personalment, no hi seré, però el meu cor estarà amb cada una de les persones que hi vagin. Desitjo que la manifestació esdevingui un èxit aclaparador i tingui força repercussió, com a mínim, en els mitjans internacionals. I que obligui els mitjans espanyols a fer tant el ridícul que ni els mateixos ciutadans espanyols ho puguin suportar més, i la seva mateixa indignació es converteixi en la nostra millor aliada. Tanmateix, aquest últim efecte és el que considero més improbable.
