La història de la bandera catalana estelada està prou ben documentada i es va difondre urbi et orbi arran del centenari de la seva creació. Cal recordar que no sempre ha tingut la fesomia actual, perquè la primeríssima versió, la de 1906, comptava amb un rombe dintre del qual s’inscrivia l’estrella de cinc puntes. És una dècada després, el 1918, quan adoptà la forma amb què la coneixem avui dia: els quatre pals vermells sobre fons groc i l’estel blanc dintre del triangle blau.
Amb l’auge independentista dels darrers temps, aquesta bandera insurrecta o de combat ha conegut diferents reencarnacions i transformacions. El més curiós del cas és que sovint se’n diuen estelades encara que, pel camí, moltes han perdut l’estel. Aquest article és un recorregut per algunes de les més curioses, creatives o populars.
Una de les que més sovinteja és la blaugrana. Hom diu que la va crear la penya Sang Culé-Cor català. Una penya a la qual cal retreure-li, dit sia de pas, que utilitzi el castellanisme culé en comptes del genuí culer, amb erra final. Pel que fa a la bandera, prou difosa, utilitza el blau de fons en comptes del groc original. A les botigues on es comercialitza diuen, amb encert, que és també apta per donar suport als granotes del Llevant i als blaugranes del Gavà.
N’hi ha algunes que tenen un creador molt conegut. Per exemple, l’escriptor Quim Monzó –abans havia sigut dissenyador gràfic– en va crear una en què l’estel original mutava en un estel de la Caixa. La majoria, però són d’autor anònim. N’hi ha que vinculen l’Islam amb la independència, tot substituint l’estel per una lluna. La història d’aquest estendard, que hom proposa anomenar llunada, es remunta a 1988.
N’hi ha d’altres que vinculen la independència amb la defensa de la Terra i la natura. És el cas d’Estelada Verda, que es defineix com “un grup de persones procedents de moviments ecologistes, pacifistes, pels drets dels animals”. En aquest cas, el blau del triangle original és verd. Encara més decantats cap a la bandera protesta, hi ha la de la canonada amb un nus que simbolitza el no al transvassament de l’Ebre o la de les tisores inscrites en un símbol de prohibit, que simbolitza el lema “prou retallades”. Aquesta darrera, permeteu-me que ho digui, sovint porta implícita la subordinació de l’alliberament nacional a la lluita esquerra-dreta. Em sembla que va en contra dels temps, que demanen encarar sense dilació la qüestió nacional.
[2a part de l’article aquí.]
