També hi ha banderes que se la juguen separant política i futbol, contràriament al que és habitual. Em refereixo, sobretot, a les que juguen amb foc, com ara la dels Madridistes Independentistes. Al seu grup del Facebook hi figura el logo de l’escut madridista empeltat a una estelada. Compta amb 85 membres als quals de tant en tant els plouen garrotades de totes bandes, i s’hi poden veure tot de cartells de defensa de l’escola en català i abrandades defenses del país. Una altra que no hauria de sobtar tant és la de pericos independentistes, que posen en sobreimpressió l’ocell entre les barres i sota l’estel. Els diaris Ara i El Punt-Avui han abordat algun cop aquestes combinacions que cada cop més van deixant de ser una raresa.
Una altra variant de l’estelada que ajunta matèries sensibles és la del perfil de Twitter Independencia en Castellano, que substitueix l’estel per una Ñ blanca. Les piulades dels seus impulsors són en castellà, per bé que sovint els articles enllaçats són en català o anglès. Alguns titllen de paradoxal que es pugui reclamar la independència en castellà des de Catalunya, però 7.600 seguidors –entre els quals hi figura Julià de Jòdar– pensen en contrari.
Un apartat especial el conformen les que juguen amb marques comercials. Substituint l’estel per l’anagrama de Mercedes o per l’estel d’Estrella Damm. A la pàgina de Desorden creativo n’hi ha una en què la poma d’Apple substitueix l’estel. Potser és un judici agosarat, però em sembla que la trivialització de l’estelada, almenys al Principat, demostra fins a quin punt s’ha convertit en un objecte quotidià i desproveït de les connotacions agressives que alguns hi volen veure en altres llocs. Té un punt de semblança amb el que Warhol va fer amb una icona política com Mao, una jugada més transgressora que l’operada amb les icones pop de Marilyn o Liz Taylor.
Aquest últim apartat enllaça amb el que conformen les estelades de fantasia. Aquí qualsevol associació és benvinguda: la que utilitza l’arc de Sant Martí en comptes del groc i el vermell (Gays per la Independència), amb les estrelles de la Comunitat de Madrid (Catalans Independentistes Residents a Madrid), amb els 12 estels de la UE (Eurodiputats per la Independència de Catalunya), etc. Les esmentades i força més es poden trobar aquí.
Amb forma de cor o de diana, les banderes que estrafan l’estelada s’han popularitzat fins al punt que jo mateix, l’endemà de l’11S de 2012, em vaig entretenir a dissenyar una nova bandera. Ideal per a manifestacions massives a les quals han d’anar nenes de 2 i 5 anys: una estelada amb la Hello Kitty. Un atac frontal als drets d’autor i un exemple més que n’hi ha que neixen sense estel.
