Aquesta setmana, en un acte a Sant Andreu, el candidat per ERC a l’alcaldia de Barcelona, l’exdirigent socialista Ernest Maragall, ha dit una frase molt significativa i real del canvi que ha fet en les últimes dècades el Partit Socialista de Catalunya.
“L’antic PSC catalanista ja només es pot dir partit, ja que han deixat de ser descaradament socialistes i catalanistes”, en referència a les actuacions i l’acció política dels socialistes, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol.
El diputat al Congrés Gabriel Rufián ja ho deia també: “Al PSOE solo le quedan la P y la E, ya que las palabras socialista y obrero las ha perdido totalmente”.
La certesa d’aquestes afirmacions és una evidència clara. L’última perla, amb la pressió que han fet els de la rosa vermella perquè el líder del PSC, Miquel Iceta, fos el president del Senat a Madrid.
Deixa molt que desitjar la rebequeria de nen petit que tenen els dirigents socialistes amb la negativa d’ERC i JxC de fer-lo president del Senat.
A canvi de què? De més repressió? De més insults? Més maltractament? Més presos i preses polítiques? No poden oferir res de res? Són força innocents els companys de Pedro Sánchez quan, en política, si vols alguna cosa, ha de ser a canvi d’una altra, això ho sap tothom.
I no només no ofereixen res, sinó que a sobre s’indignen i amenacen a portar l’assumpte al Tribunal Constitucional. Aquesta és la democràcia d’esquerres de PSOE? Del PSC? Com que diem NO ara m’enfado i no respiro? Sembla mentida la poca seriositat i la poca política de gent en teoria dialogant.
Dit això, cal destacar la valentia i la dignitat dels partits independentistes en votar no a la primera mesura que es vol imposar per part de l’Estat. Fins que no hi hagi un gest, i quan dic un gest em refereixo a la llibertat dels nostres presos, preses, exiliats i exiliades, s’ha de votar NO.
Fins aleshores, tenim 15 diputats al Congrés disposats a fer el que calgui perquè la llibertat sigui la punta de llança de la política d’ERC a Madrid, on esperem que s’hi sumin els companys de JxC, juntament amb tots els partits republicans i sobiranistes de la cambra.
Les declaracions d’Iceta, Pedro Sánchez, Meritxell Batet o Jaume Collboni són veritablement de pati de col·legi. On és el PSC de Pasqual Maragall? Allò sí que era un partit socialista i catalanista, que per culpa d’aquesta gent l’han convertit en els submisos de la dreta i l’extrema dreta.
En còmplices del 155, els de la foto amb una manifestació de Societat Civil Catalana, entitat d’extrema dreta, juntament amb els repressors de PP, Cs i VOX. En això s’ha convertit.
A mi em faria vergonya avui dia ser militant del PSC. De fet, segur que més d’un va a votar amb una pinça al nas de la pudor de blanc i negre que fa el partit.
De moment, una cosa tenim clara: amb aquest engany de partit, sempre serà NO és NO.
No sé si algun dia veurem retornar el PSC de veritat. De moment, el d’ara és una simple caricatura mal feta i de mal gust.
