El resultat de les eleccions del 21 de desembre ha demostrat dues coses: la primera que el vot independentista no és pas fruit d’ un mal humor que després escampa, ni un suflé que baixa, sinó que ha vingut per quedar-se. La segona cosa comprovada és que la reserva d’una majoria silenciosa emmandrida en espera d’una mobilització no existeix pas. Hi ha un vot dependentista constant.
S’ha votat més que mai amb una participació del 81,94 %, hi ha un increment de votants de 230.647 persones. La millor manera de saber què passa en realitat en una societat quan vota és comptar el vots i deixar-se de percentatges i escons que sovint despisten. A base de no voler de cap manera fer un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, anirà resultant que no farem cap altra cosa. Contra el que sembla, tot és molt estable des de fa uns anys. L’any 2015 Junts pel Sí i la CUP feien 1.957.348 vots; ara JxC, ERC i CUP han sumat 2.063.361 vots. Per un cantó hi ha, doncs, una majoria política real de més de 2 milions de persones. És una majoria prou eficaç, tot determinant una distància decisiva per tal de constituir-se com a majoria de govern. Guanyen unes eleccions els que poden formar govern. Si la majoria fora més àmplia, encara fora millor. Això és el que passa i no és pas cap suflé.
Hi ha una molt estranya idea que fa anys ronda sobre la política catalana: tot el que passa és possible pel desinterès i la inhibició d’uns ciutadans espanyols i catalans que són prudents, feiners i molt sans en la seva vida diària i passius en la vida política. Fora una majoria silenciosa i adormida que caldria despertar a crits. La primera posició en vots de Ciutadans el 21 de desembre i la seva exagerada celebració podria fer semblar que el que s’ha produït són els crits dels fins ara silenciosos. Si ens mirem les xifres, però, veurem que el que ha passat és una redistribució de vots en el bloc del dependentistes. L’any 2015 als dependentistes de Cs, PSC i PP calia sumar-hi els vots d’UDC del Duran i plegats feien un total de 1.708.423 vots. Ara aquest bloc dependentista ha fet un total de 1.889.176 vots. Tot plegat en aquest sector dependentista el que hi ha és una espectacular i molt cridanera redistribució del vot i uns aplaudiments, més histèrics que històrics, al primer lloc de Ciutadans (1.102.099 vots). És una xifra molt inferior a la suma de vots de JxC i ERC, que era el que calia superar per parlar de lideratge polític a Catalunya.
L’enfonsada espectacular del PP de Catalunya és el contrapès al creixement del vots de Ciutadans. Hi ha redistribució dels votants dependentistes. Es fa molt de soroll per fer veure que a una primera dama li correspon la presidència de la Generalitat. Com diuen els castellans: “mucho ruido y pocas nueces”. Això és el que passa i no és pas cap silenci.
