Diu un anunci d’una marca de refrescos que “l’ésser humà és extraordinari”. Hem arribat a la Lluna, hem enviat una nau més enllà del sistema solar, hem creat la Capella Sixtina i la catedral de Florència i hem estat capaços d’esprémer la imaginació per crear versos i narracions sublims. Podríem pensar que el poder d’imaginació de la ment humana ja no pot oferir res més, però no.
El diari La Vanguardia s’ha trobat descol·locat davant l’eclosió de l’independentisme a Catalunya. Si bé en un primer moment va optar per una opció assenyada, la de mirar d’adaptar-se a la realitat dels seus lectors, i, fins i tot, oferia el DVD amb les imatges de la manifestació independentista de l’any passat, d’un temps ençà sembla que s’hagi inspirat en George Orwell i el seu ‘1984’ per mirar de modificar la realitat a partir del llenguatge. Potser és això, que s’han fixat en la “neollengua”, o, d’altra banda és simplement un exercici “wishful thinking”, és a dir, que es recorre a la fal·làcia de pensar que allò que es desitja és necessàriament la realitat.
Aquest diumenge el diari aristocràtic ha publicat una enquesta segons la qual dins del camp del sobiranisme hi hauria un importantíssim traspàs de vots de CiU a ERC, quedant aquestes forces pràcticament igualades, ICV es quedaria igual i la CUP pujaria tres diputats. Analitzant els vaticinis per a les formacions espanyolistes, és a dir PP, PSC i C’s, veiem que en el millor dels casos –el pitjor, per nosaltres- el bloc espanyolista baixaria tres diputats en relació als que té ara. Si ens mirem les dades d’una manera més o menys racional veiem que, dins del bloc sobiranista, els votants aposten cada cop més per les forces que parlen més clar i que, en canvi, el bloc espanyolista perd força en termes generals. Per tant, una manera assenyada d’analitzar-ho seria preguntar-se per què hi ha un grapat molt important de votants de CiU que se’n van a ERC en un moment de puixança de l’independentisme. De nou, tornant a pensar en allò més sensat, entendrem de seguida que aquest exvotant de CiU troba que CiU no està essent prou contundent amb el seu independentisme, perquè si aquest votant marxés perquè CiU és massa independentista qui pujaria a les enquestes serien PP i PSC que, per contra, baixen encara més. Lògic, oi?
Què és allò que pot fer pensar que CiU és massa poc independentista? Possiblement les constants declaracions de Duran sembrant el caos i la confusió entre l’electorat de la federació hi tinguin alguna cosa a veure. No obstant això, La Vanguardia ha donat l’explicació completament contrària: “El pacte fiscal i la tercera via de Duran s’alcen com opcions a la separació”. Més enllà del titular, seria bo que ens fixéssim en les dades concretes. Segons diu l’enquesta, un 41% dels catalans consideraria la proposta de Duran com la millor opció, mentre que un 39% no. Alhora, un 44% creu que “una reforma en profunditat de la Constitució que reconegués les demandes de Catalunya seria la solució idònia”. En cas d’obtenir un concert econòmic com el del País Basc, un 49,2% dels catalans votaria en contra de la independència. Però la realitat és que la mateixa enquesta diu que el 60% dels catalans creu que la proposta federalista del PSC arriba tard, que un 76,3% creu que Rajoy no millorarà de forma significativa el finançament, que un 80,9% creu que no es produirà cap millora en la Constitució per tal de facilitar l’encaix de Catalunya i que un 50% creu que, com a molt, es produirà una millora superficial que no servirà per res.
Si la pregunta fos “vostè què prefereix, viure a Xauxa o en una Catalunya independent?” possiblement la Catalunya independent fos l’opció perdedora perquè és molt difícil resistir-se a les muntanyes de formatge i als brolladors de mel. Ningú vol preocupacions ni conflictes. El 80,9% sabem que Xauxa, Neverland i Utopia no existeixen, però el titular de La Vanguardia és “Xauxa s’alça com opció a la separació”, per tot seguit dir que el 57% dels catalans opta per convocar el referèndum unilateralment en cas de negativa , que la opció independentista ha pujat dos punts i que el 84% està a favor de la consulta. Encara més, resulta que més de tres quartes parts dels catalans no es creuen l’espantall de quedar desterrats de l’UE i que la majoria no veu problemes d’una Catalunya independent a l’hora de pagar les pensions. Fixem-nos en el redactat de La Vanguardia per parlar d’això darrer, segons el qual sembla que la majoria sigui la minoria: “encara que el 53% descarta problemes per pagar les pensions en una Catalunya independent, gairebé el 40% sí que hi veu dificultats”. Si ho llegim com persones que estan bé de la closca veurem que menys del 40% pateix per les pensions i que més de la meitat no.
Expressions catastrofistes, com les que segueixen, hi abunden: “se hace pedazos”, “tormenta perfecta”, “fragmentación”, “auge de las formaciones más radicales”, “terremoto electoral”. Hi falten les Set Plagues d’Egipte i, com deia la cançó de Brams, el fet que ens sodomitzaran cent vegades amb naps i pastanagues. Malgrat tot, hem d’estar contents. D’una banda perquè l’inventiva humana encara té molts fruits per donar-nos i ha quedat palès que la literatura universal té molt camí per recórrer. De l’altra, el més important: estem guanyant.
