Cal molta força perquè els solcs s’obrin al camp. Austeritat, temprança, voluntat, són atributs del camperol. El Moviment Demòcrata Català reivindica la força de la Catalunya sencera, amb les dones i els homes del camp sovint oblidades a l’hora de pensar en un país des de la metròpoli. El rerepaís ha mostrat altres cops la seva força, recuperant la llengua quan a Barcelona feia pagès parlar en català, preservant cultura i tradicions.
El Moviment Demòcrata Català s’ha presentat, no en una sala de conferències, ni en un hotel cèntric. Ho ha fet a 100 km de Barcelona, a un poblet de menys de 500 habitants que ha escrit com pocs la història de Catalunya. Al pati del Cavaller de Vidrà, on retruny la tradició, avui s’ha alça’t una veu amb força que diu: volem ser lliures.
Què no és el MDC? no és un partit polític, no vol presentar-se a les eleccions, tampoc és un grup d’amics, no reparteix càrrecs, ni és un trampolí per a trepes. Tot i així, els que hi són, són amics, tenen experiències polítiques i massa sovint no han estat escoltats tot i parlar sàviament. El MDC es pot definir pel que no és, perquè tenim clar el que no volem ser.
I no us ha d’estranyar, ni heu de creure que no sabem què volem. Volem la independència, sense més via que la que ens du cap a Europa. També Catalunya es defineix avui pel que no vol ser. No vol ser sucursalista, no vol ser humiliada, no vol ser pobra, no vol ser espanyola.
Sobre el que volem, us ho diré en poques paraules, volem sentir l’aire lliure, gaudir d’un país sencer i d’una vida més plena. Aixó s’aconsegueix fent política. Per aixó hem fet el MDC. Veieu com es recull el país preparant la gesta?.
Sentiu-vos convidats a participar-hi.
