“Detesto que m’influeixin. M’agrada que em manin o estar lliure. En ambdós casos, la meva ànima pot representar un paper clar i conscient: doncs quan estic lliure ha de ser per alguna cosa que realment sigui del meu gust i no una cosa que em persuadeixin a fingir del meu gust; i quan s’em mana ha de ser per alguna cosa que conegui, com els deu manaments. Però el que s’anomena Pressió, i el nom fi és Persuasió, sempre em sembla un enemic ocult. Forma part d’aquesta adoració del que és amorf i de les tendències fluides, que és en realitat un derivar del cosmos de nou cap al caos. Recordo com en la meva joventut em vaig apartar de la influència de Matthew Arnold (que va dir moltes coses que mereixien dir-se) quan em va dir que Déu “era un corrent de tendència”. Des de llavors he detestat les tendències, i m’ha agradat saber on anava i anar-hi … o negar-m’hi.”