Amic que tant et queixes: no hi ha cap pàtria fàcil.
Però a la teva, amb xacres i amb taques del passat,
els altres no li neguen la veu i el lloc a taula,
ni porta pas cadenes ni jous humiliants.
Ningú et posa mordaces ni ofèn la teva parla
ni cap estrany trepitja la teva dignitat.
Que de la pròpia terra no deixin dir-ne pàtria,
no saps com n’és, d’innoble, no saps com n’és, d’amarg.
Amic que tant et queixes: no hi ha pàtries perfectes.
Però feliç la teva que és lliure de dogals.
Amic: hi ha altres pàtries, petites, dissortades,
mes són tan estimades, com les que són més grans
