No pot ser que al 2021 un jove de 24 anys, el gallec Samuel Luiz, sigui brutalment assassinat a crit de ‘Maricón’ com també passava l’any 1936 amb Frederico García Lorca. Pels mateixos i pel mateix.
No pot ser que les dones tornin cap a casa, de nit, amb temor i mirant de reüll els miserables homes que puguin ser al darrere xiulant o senzillament perseguint.
No pot ser que avui l’extrema dreta, que ja és prou anomalia que sigui present entre nosaltres i a les institucions, continuï amenaçant impunement a diaris i revistes.
Com tampoc pot ser, de cap manera, que encara avui tinguem exiliats polítics, per les seves idees, o més de 3.000 ciutadans represaliats o amb causes pendents a un jutjat. No pot ser i no som aquí per normalitzar-ho, sinó justament per assenyalar-ho i denunciar-ho.
Parafrasejant Joan Maragall a “Elogi de viure”, recorrent a la poesia, que mai falla: “Si, oblidat de tu mateix, fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva.”
*Editorial del programa ‘La veu de Vila’, de Ràdio Viladecavalls
