Som a punt de complir dinou-mesos des que es va confinar la població pels contagis massius de la COVID-19. Han estat uns mesos d’alt-i-baixos, que els hem viscut de forma molt diferent segons les condicions familiars i socioeconòmiques.
Després que una gran part de la població catalana s’hagi vacunat, la incidència de la malaltia és molt menor i la vida s’ha pogut reprendre amb una certa normalitat. Diria que ens ho prenem com si la situació fos com abans, tot i que hi ha diferències substancials.
Una de les coses que hem aprés a partir de les dades publicades i contrastades d’altres llocs, encara que alguns encara ho neguin, és que els nens i els adolescents es poden contagiar igual que els adults i que són font de transmissió del virus. També hem après que els contagis no es produeixen dins de les aules i que quan les mesures són les adequades, aquests són escassos. La ventilació és la clau. Es controlarà el CO2, per saber el grau de contaminació aèria? Hem de preguntar, a qui sigui competent, si els sistemes de ventilació són els que calen, si els controlen i garanteixen la qualitat de l’aire, i si seran suficient a l’hivern.
Mascareta a l’escola? Per a un bon aprenentatge i salut mental els menors de 12 anys no n’haurien de dur, però no sembla que sigui el patró que se segueix aquí. Justament, aquests nens són els que encara no estan convidats a vacunar-se, tot i que les vacunes s’han confirmat segures a partir dels cinc anys. Atès que el virus no desapareixerà, possiblement caldran. Quan abans facin la reflexió, millor. Segurament són més necessàries que una tercera dosi en persones sanes, independentment de l’edat. No tenir una sopa d’anticossos no exclou la immunitat.
Sortosament, molts adolescents estan vacunats i el risc de contagi i transmissió del col·lectiu serà baix, però els més petits seran una font de disseminació segura. El problema estarà en aquelles llars on hagin decidit que no es vacunen. Els nens posaran en risc els no vacunats i els adults amb un sistema immune feble. Si més no podrien fer-se tests periòdicament als petits.
Soc del parer que en pocs dies, després d’unes setmanes d’escoles obertes, hi haurà un substancial augment en el nombre de contagis, encara que això tindrà una incidència baixa en les hospitalitzacions, especialment en les greus.
Sabem avui, del cert, que els contagis es produeixen en respirar l’aire ric en virus i que això passa només inhalant l’aire exhalat per un infectat pròxim. La lògica i l’evidència ens diu que evitar excessiva proximitat amb altres persones i espais ventilats són la millor pràctica. Espais tancats mal ventilats i contacte facial en espais oberts o tancats comporten un risc evident. Normalment la mascareta no serveix en aquests casos ja que per als contactes físics s’acostuma a treure. La mascareta pel Passeig de Gràcia de Barcelona la considero absurda.
No hi ha dubte que el transport públic en hores puntes és un espai de risc. Possiblement, un tren de rodalia ple és més perillós que una discoteca. L’administració pot mantenir tancades les discoteques, però és incapaç de determinar i aplicar un aforament per als transports públics.
La realitat és que el govern prohibeix el que es veu capaç de prohibir, però no el que més posa en risc la població. A vegades, prohibir també pot ser una manera de demostrar que s’actua i governa, encara que la prohibició sigui un error i una injustícia.
Imagino que ara els que hagin de prendre decisions d’aquí i d’allà, sense comptar els jutges que es fiquen en tot, estaran desfullant la margarida per decidir que fan amb el passaport sanitari. A banda dels llocs d’oci, s’haurà de fer servir en altres llocs?
Els defensors del bé comú i els defensors de la llibertat individual. Complicat. A mi, quan era estudiant de quart o cinquè de batxillerat, del molt antic, em van ensenyar que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre. Certament, jo puc decidir no vacunar-me, però el meu veí té tot el dret de demanar estar protegit d’un possible risc. Sembla que l’administració no em pot obligar a vacunar-me, però sí pot fer per evitar que jo contagiï a altres persones.
Trobo inadmissible que es permeti treballar a personal sanitari o que té cura de persones en residències sense estar vacunat.
De fet hauria de ser imprescindible el certificat de vacunació per agafar el transport públic. L’article 15 de la Constitució diu, a tenor literal: Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. Diuen els entesos que obligar a vacunar-te és anar contra la integritat física. Si així ho dictaminen, què hi farem. El que no evita aquest article és que les administracions no puguin limitar l’accés en determinats llocs als no vacunats.
