Massa persones no suporten el silenci i la solitud, necessiten el soroll i tenir gent agitant-se al voltant. Altrament, no s’entendrien les molestes músiques que t’imposen en moltes botigues i altres locals. En deuen tenir por d’escoltar-se.
“No vull ser bonic” és el que diria un indret tranquil si pogués parlar. Fa un parell d’anys Regencós va ser triat per la cadena americana CNN com un dels quinze pobles més bonics d’Europa. Regencós és un petit poble de menys de 300 habitants, situat al peu de la C-31. Limita amb Palafrugell, Torrent, Pals i Begur.
Conec una mica Regencós, a mi m’agrada i no tinc, com la majoria dels que coneixen aquest indret ja fa anys, capacitat de dir si està entre els més bonics d’Europa, ni tan sols de Catalunya. És quelcom altament subjectiu. El que si puc dir és que de cop i volta els habitants de Regencós es van trobar amb gent d’arreu. Potser uns pocs dies va fer gràcia, però al poc ja no. No he seguit la història, però segur que la majoria dels habitants del petit poble no devien sentir-se gens contents. Algun promotor o restaurador potser sí.
Fa poques setmanes vaig llegir que hi ha onze pobles catalans entre els 100 més bonics d’Espanya. El primer és Taüll i el 12è Besalú.
Fa també molt poc que vaig llegir que les cales d’Aiguablava (Begur) i Pola (Tossa de Mar) són entre les vint-i-cinc millors platges d’Espanya.
Fa uns mesos vaig veure una notícia que mostrava com al Forat del Dimoni, a Tossa de Mar, hi havia cues increïbles de coreans i xinesos per retratar-se. Allà s’havia rodat una sèrie sud-coreana.
Al Congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec, entre Catalunya i Aragó, gràcies als mitjans de comunicació, ha calgut limitar l’accés i vendre entrades.
Podria fer una llarga llista de llocs que, de cop i volta, s’han fet populars i tothom hi vol anar.
Us imagineu 2.000 ciutadans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona encabits un dissabte al matí a Regencós? Per sortir-ne corrents. No em vull ni imaginar què seria de mi fent la cua de les fotografies del Forat del Dimoni.
Jo us pregunto si podríeu viure sense visitar Regencós aquest any? Podríeu resistir no anar a Aiguablava l’any vinent? Naturalment, em dirigeixo als que no sou habituals.
Sovint, aquell que ha anat a algun d’aquests indrets i ha passat mil incomoditats, quan torna a casa t’explica meravelles. Podríeu deixar d’anar a on va el veí?
Francament, crec que és una desgràcia que un dia decideixin que un llogarret és idíl·lic i que sigui notícia del domini públic.
L’home té un comportament gregari. Es produeixen fenòmens que dirigeixen el ramat a uns llocs concrets. La crida, normalment, prové d’algun anunci o notícia com les que he mostrat més amunt. Així, aquell paradís es converteix, al cap de poc, en una porqueria massificada. Aquell restaurant on menjàvem tan bé, no dona l’abast i perd tot el seu encant.
Copiar el que fan els altres, especialment si tenen un bri de fama, és una malaltia. Com, altrament, podríem explicar les modes?
Qui va ser que va introduir, no farà ni dos anys, la tallada de cabells que fa que els nois semblin alpaques o que duguin boina? Un futbolista? Un cantant?
El “sistema” se n’aprofita. Han aparegut unes persones que es guanyen la vida introduint modes a través de la xarxa, principalment, o d’altres mitjans. Són els influenciadors.
Hi ha influenciadors i tertulians que intenten organitzar les nostres neurones i decidir com hem de pensar.
Un d’aquests encantadors de serps podria fer que un munt de gent es desplacés a un lloc inexistent, senzillament explicant que fan el millor entrepà de truita a la francesa de Catalunya.
Que caldria que fes el sistema educatiu per tal que en uns anys les persones tinguessin valors propis i no haguessin d’estar pendents dels moviments del seu ídol o del darrer TikTok.
Diria que les plataformes de sèries i pel·lícules han fet un bé, perquè, la gent no mira tant les cadenes de televisió clàssiques, inclosa “la nostra”, que fan programes que deuen tenir el propòsit de convertir la gent en xais lobotomitzats.
Tenim una societat malalta regida per les xarxes socials convençuda que té el coneixement.
No hi veig marxa enrere.
