Dilluns passat vuit senadors nord-americans –quatre demòcrates i quatre republicans, amb John McCain entre ells- van presentar al Congrés un pla pactat per la reforma del sistema d’immigració. El dia següent Barack Obama va pronunciar el seu discurs sobre immigració a Las Vegas. La reforma integral del sistema actual és una de les prioritats del president Obama en el seu segon mandat i tot apunta que no es quedarà sol en el seu intent, com va passar amb la reforma sanitària. Als EUA tothom s’adona que la llei actual no funciona i ni tan sols els republicans –els quals candidats a les primàries competien a veure qui la deia més grossa contra la immigració il·legal- volen quedar-se fora de la foto final. El partit conservador ha detectat que el risc polític d’oposar-s’hi és més gran que el de donar-hi suport i que els resultats electorals han palesat que no poden seguir amb l’estratègia del “no” sistemàtic al president, insultant la intel·ligència dels electors, com va afirmar recentment McCain.
Aquesta reforma haurà de trobar un equilibri entre la justícia i la duresa per tal d’evitar un efecte “crida” a entrar de manera il·legal al país, és a dir, perquè no sembli una amnistia. La majoria dels nord-americans són molt sensibles en aquest punt i els darrers quatre anys han estat expulsats 1,4 milions de sense papers. Els que vulguin accedir a la ciutadania nord-americana hauran de pagar una multa i acreditar la inexistència d’antecedents penals i el coneixement de la llengua anglesa i la història dels EUA. També se’ls facilitarà el procés als seus fills. Els senadors proposen com a contramesures reforçar –encara més- la seguretat a les fronteres i continuar amb les fortes multes i condemnes penals pels empresaris que donin feina als il·legals. El projecte suposa la igualtat de ciutadania, i no una discriminació positiva respecte dels altres ciutadans, i vol procurar l’atracció d’immigrants qualificats.
El procés no està exempt de dificultats perquè caldrà convèncer als nord-americans que els seus llocs de treball no perillen i que el procés aporta coses positives, com l’augment de recaptació d’impostos. Però finalment sembla que els EUA faran alguna cosa per a normalitzar las situació de més d’onze milions d’immigrants indocumentats que no tenen cap dret ciutadà i han de viure amagats. Com va dir Obama al discurs de Las Vegas, els il·legals van trencar les normes en entrar al país, però són persones. També al nostre país la immigració clandestina és un drama humà que comporta la separació dels éssers estimats i una vida sota la constant angoixa de la indefensió contra els abusos dels empresaris i l’amenaça de la il·legalitat i l’expulsió. Quan puguem decidir sobiranament les polítiques d’immigració al nostre país aquest projecte de reforma podria ser un dels referents.
