“El Parlament és la institució que representa el poble de Catalunya, la qual cosa el situa en una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya.
El Parlament té la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l’acció política i de govern. Les funcions més importants de la Mesa són les d’ordenar el treball parlamentari, interpretar el reglament i dirigir els serveis de la cambra. El president o presidenta del Parlament té la representació de la cambra, estableix i manté l’ordre de les discussions i del debat, d’acord amb el reglament, i vetlla per mantenir l’ordre dins el Parlament.
L’Administració parlamentària dona suport tècnic i administratiu als diputats i els òrgans de la cambra en l’acompliment de les seves funcions.”
He tret aquestes definicions de la pròpia web del Parlament, sembla senzill, sembla clar, és el que expliquem als infants quan ens venen a visitar, i als estudiants més grans quan els convidem a ser ells mateixos protagonistes, fent totes les funcions pròpies d’una cambra.
També periodistes, companys i companyes que ens acompanyen durant totes les sessions, que ens forcen a explicar millor les iniciatives, a fer-les comprensibles i entenedores per la ciutadania.
Les notícies que esperen els ciutadans i ciutadanes són les iniciatives dels grups, les posicions polítiques, l’impuls de les polítiques públiques. I no l’espectacle que des de principis d’any estem donant des dels òrgans de govern i de l’administració parlamentària.
El Parlament ha de ser notícia per la seva activitat, no per ell mateix, i els que conformem el govern de la institució hem de preservar per sobre de tot la dignitat de la mateixa.
És evident que hi ha decisions que poden generar rebuig o protestes entre el personal, però cal modernitzar i harmonitzar les condicions laborals amb la resta de treballadors públics. Ningú entén els privilegis. Ni els podem justificar.
L’Administració parlamentaria ha d’actuar amb independència, amb una direcció professional, i lluny dels posicionaments polítics, que l’únic que generen són dependències malsanes.
I els membres de la Mesa, escollits entre tots els diputats i diputades, amb la Presidenta al capdavant tenim l’obligació de portar l’ètica pública fins a les darreres conseqüències. En defensa d’aquesta posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya.
No podem carregar sobre els treballadors públics les nostres pròpies contradiccions polítiques. El que va passar amb la pèrdua de l’escó per part del Diputat Pau Juvillà va ser un penós precedent.
He defensat en totes les intervencions públiques la presumpció d’ innocència per tothom, també, com no pot ser d’altra manera per la Presidenta del Parlament. Però no som aquí per pensar en nosaltres, sinó en el que representem, el que projectem i el que volem pel futur.
Són moments de presa de decisions, valentes, algunes podran tenir efectes sobre els treballadors, altres sobre la preservació de la dignitat parlamentària.
Decisions que han de permetre que deixem de ser noticia, per recuperar la informació sobre l’acció parlamentària, la legislativa, la de control i impuls del govern. Des del respecte, però també des de la defensa de les pròpies posicions polítiques, i des dels valors del respecte democràtic i l’ètica pública.
El Parlament és la institució que representa al poble de Catalunya, no a nosaltres, encara que tinguem un paper, temporal, en la seva gestió i govern. Nosaltres marxarem donant pas a altres que preservaran la importància i el paper del Parlament de Catalunya.
