2018. El tanatori és ple: a Familiars, amics, veïns. Tothom vol acompanyar el dol de tan trist succés.

A la cambra mortuòria un taüt. A dintre una morta que sembla encara jova. Amortallada de blanc, com si fos verge, que no n’era, i amb el semblant molt blanc. No és perquè està morta, no. És el maquillatge. Al costat, dempeus una figura que gairebé no s’aguanta dreta. Prima, petita, disminuïda per la pena. Plora amb des-consol. I parla. És una mare.

Filla, que hem fet? O què no hem fet? Què t’ha portat fins aquí? Com hem permès que arribes-sis fins aquí?

Recordes? Eres petita i t’acompanyava a l’escola. Feies Maternal, tres anys. Quants dibuixos i sa-nefes i gomets… quants àlbums un per mes… a casa amb el teu pare esperàvem amb deler aquella arribada teva triomfant, amb l’àlbum aguantat amb les dues mans, bracets estirats, oferint-nos-el com un present. La cara de joia era incommensurable.

Any rere any, l’escena es va anar repetint i va arribar el moment dels deures… ja no eren àl-bums. Ara havíem d’estudiar. Tenies controls.

Quina feinada i quin penar. A l’escola, a part d’estudiar, fèieu activitats lúdiques, també for-matives… música, esport, manuals, teatre… però d’aquestes no teníeu exàmens.

Ens vàrem fer tips d’estudiar les comarques de Catalunya estrenades de bell nou, els seus rius… ciutats i pobles…

També la geografia litoral i les muntanyes…

I ciències naturals? Els animals vertebrats, in-vertebrats, rèptils, terrestres, marins, els cucs… tots. Les plantes, la reproducció, la funció clorofíl·lica…

I el cos humà: La digestió, el sistema circulatori, el muscular, els òrgans… el sistema reproduc-tiu…

I els ossos. Tots. Amb nom i cognoms. I per què em pregunto filla, si te’ls havien d’acabar tren-cant tots?. Si no sabien ni com apedaçar-te.

Per què tanta comarca, tants rius, tanta mun-tanya tants animals i plantes? Per què el sistema reproductiu si a tu t’ha estat vedat?. Per què? De què et serviran tants coneixements, ara amb la cara blanca maquillada perquè no se t’hi vegin els blaus?

No més morts per violència de qualsevol gènere ni de qualsevol mena d’atac…

Article anteriorPoesia i filosofia
Article següentArribar a port
Montserrat Solé i Bas Barcelona 1946. Primera escola, Les Escoles Franceses; als cinc anys va a Virtèlia i, posteriorment acaba el batxillerat a l’Institut Maragall. Comença a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset s’integra al món de l’ensenyament. Als dinou estudia Turisme. Als 25 anys juntament amb Mercè Galilea, dirigeix l’Escola Nostre Temps on hi fa classes de llengua. Paral•lelament engega amb la Mercè i la Xon Solé una granja escola a Solsona. Als quaranta-dos anys es trasllada amb la família a Menorca, on desenvolupa activitats professionals al món dels serveis. Ara viu jubilada i amb alegria a Cardedeu, amb el seu marit. Dedicada, entre altres activitats, a escriure. Em defineixo: m’agrada llegir, escriure, cuinar, cosir, estimar i patir