He llegit el llibre de Luz Gabás que ens porta a la Guinea Equatorial. Una novel·la apassionant que ens descobreix un territori que fou espanyol. Un nombre considerable de ciutadans d’aquest Estat hi van anar a treballar, a les plantacions de cacau, per guanyar diners. La guerra espanyola s’havia acabat el 1939 però els sous eren miserables i es buscaven països com Guinea o altres per treballar
El llibre, molt ben documentat, explica com el pare i altres familiars de l’autora, l’any 1953 van emigrar a Guinea buscant feina en plantacions de cacau regentades pels espanyols. Quan arribaven a Fernando Poo o Sta. Isabel es quedaven meravellats per la lluna, pel color, per l’olor de cacau i la pell negra dels que serien els seus amics o enemics.
Luz Gabás va néixer a Monsó (Osca) i els primers anys de la infància i adolescència els va passar a Cerler (avui conegut per l’estació d’esquí). Va estudiar a Saragossa i va llicenciar-se en Filologia Anglesa. Professora universitària, va viure als Estats Units i actualment és l’alcaldessa de Benasc .
La novel·la de Luz Gabás és interessant potser perquè passa en una colònia espanyola , de la que en coneixem molt poques coses. El clima xafogós, els costums, els esperits en els que creuen fermament els nadius, la prohibició de casaments entre blancs i negres, la recerca de la protagonista, en la qual ningú vol ajudar-la, per buscar unes arrels difícils d’esbrinar pel mutisme de blancs i negres i que la porten a tantes sospites i l’amor entre les dones blanques i homes negres és un dels temes principals del llibre.
L’avi de la protagonista mor a Guinea i a la seva tomba sempre hi ha flors, però ningú sap ni entén qui les hi porta. Els dos fills són uns enamorats de la terra misteriosa, calorosa, exòtica, que van triar per guanyar uns diners que al seu Aragó natal escassejaven.
Els protagonistes coneixen en aquella terra llunyana el significat de l’amistat, la passió, l’amor, l’odi, fins al punt que un dels protagonistes s’enamorarà apassionadament d’una nadiua que canviarà el rumb les seves vides i serà el secret que no es descobrirà fins al final.
El llibre té 720 pàgines i és interessant tant per l’argument com per la descripció del període colonial que van viure en aquella terra més de 10.000 espanyols. La novel·la té una força que no decau fins a l’última pàgina. És una narració molt ben documentada, tant per l’experiència transmesa directament pels seus familiars com per les fonts bibliogràfiques emprades (llibres, documents, revistes). L’exemplar que tinc a les mans es correspon a la quinzena edició, cosa poc freqüent en la literatura espanyola.
Bona novel·la per llegir en els vespres autumnals. Alguns passatges es troben a la freda Benasc, d’altres a Cerler i en molts paisatges coneguts pels catalans, i que contrasten amb les “Palmeras en la Nieve”, on el clima exòtic i calorós dóna una visió tan diferent de la realitat que coneixem.
