Aquesta havia de ser l’editorial de Pasqua del Matí, la que havia de celebrar un any més que la mort fou vençuda pel més alt acte d’amor del Creador, la que havia de demanar pau i esperança, la que cercaria en el Regina Coeli alegria renovada i que d’una manera o altra faria una giragonsa per fer l’ullet a procés cap a plenitud nacional dels nostres pobles, qui sap si rememorant la vella dita jueva de l’any que ve, Jerusalem.
Dijous, però, una notícia ens esquerdava la festa i ens esquitxava de sang innocent: elements del grup jihaidista al-Shabab prenien a l’assalt les instal·lacions de la Universitat keniana de Garissa, destriaven estudiants musulmans de cristians i executaven els cristians: cent quaranta-set. Per ser-ne: “ets cristià?” “sí” PAM!. Poc saben els seus executors de com de fèrtil sol ser la sang dels màrtirs, innocents com son dels conflictes que argüeixen com a causa de les atrocitats que cometen els seus botxins. Poc saben que els han obert les portes de la Pasqua eterna perquè els han mort per causa de la seva fe, i que perden d’arrel la poca o molta raó que els pogués assistir.
Menció apart, i molt menor i molt local i tant anecdòtica que ni menció es mereixeria, és la pobra cobertura que d’aquest fet han fet molts dels mitjans catalans, qui sap si a mig camí entre la vergonya, la por al jihaidisme i les vacances a les redaccions… demanem-nos si un dia no ens sentirem tots plegats culpables de segons quins silencis.
Malgrat tot, estimats lectors, us volem una Bona Pasqua, en el record i la pregària per tots els que han mort per causa de la seva fe. I sí: l’any vinent, Jerusalem!
