A l’ample record dels teus silencis
escrius les boires que recordes.
Un bell reducte de felicitat et persegueix,
sents com es fa de nit al cor dels teus ulls.
Com sempre, condueixes ebri per les teves
corbes, pels teus camins de sorra.
La caixa que ara tens tancada
potser es podrirà de tanta sal,
de tanta mar brava com hi vols encabir.
