En unes eleccions, sobretot municipals, hi ha dos territoris que són els principals camps de batalla. El primer és la ment de la ciutadania (votin o no votin) i el segon és l’espai públic. Avui em quedaré en el primer punt perquè tampoc es tracta de fer un article massa extens.
Com s’aconsegueix entrar als pensaments dels ciutadans i les ciutadanes?
En primer lloc es necessita temps. Les idees s’han de filtrar a través de totes les vies possibles (donar el missatge cara a cara, a través de l’entorn més proper, utilitzar els mitjans de comunicació, les xarxes socials, la missatgeria instantània…).
I per què es necessita temps? Per diferents motius, tres dels quals són: el biaix de confirmació, la poca incidència, en general, dels mitjans de comunicació locals dins el seu territori i els pressupostos reduïts.
El biaix de confirmació és un filtre que utilitzem totes les persones pel qual absorvim aquella informació que reforça la idea que ens hem format del món i descartem tota la que no hi encaixa.
Per exemple, una persona catalanista escoltarà Catalunya Ràdio o RAC1 i molt probablement consumeixi mitjans com Nació Digital, El Món, l’ARA o El Punt Avui. Un filtre que no només es queda als mitjans, sinó a les persones del seu entorn i sobretot a les xarxes socials, on els algoritmes potencien aquesta bombolla cognitiva. Per això, la majoria de partits polítics estan convençuts de guanyar cada vegada que revisen els seus perfils a les xarxes socials.
Per altra banda, la generalitzada poca incidència dels mitjans de comunicació locals en el seu territori, obliga a aquelles persones que treballem amb partits polítics a ampliar les vies de contacte amb la ciutadania quan els volem traslladar els diferents missatges. Sinó fixem-nos com s’han expandit dues idees dins el món independentista i no independentista: “cop d’estat” i “repressió”.
Dos conceptes que han ajudat a reforçar les idees preconcebudes, els marcs mentals establerts: “l’independentisme és dolent” i “l’enemic és l’estat espanyol o Espanya”.
Dos conceptes que és impossible de fer arribar si no hi ha a la teva disposició mitjans de comunicació massius i que tenen incidència sobre la seva audiència.
De fet, perquè un missatge o argumentari d’aquest tipus funcioni, ha d’estar lligat, d’una manera o altra a la realitat. Els judicis i la intervenció policial durant l’1 d’octubre han col·laborat a reforçar aquesta idea.
Tot plegat també va lligat amb la situació econòmica dels partits a nivell local on l’estàndard és tenir pressupostos molt baixos, tot i que aquí s’han de tenir en compte altres variables: si el partit governa o està a l’oposició, si és municipal o és un partit nacional, etc.
Per aquests motius necessitem temps per fer arribar els missatges a tota la ciutadania.
En segon lloc, és imprescindible adaptar els missatges a les persones a les quals et vols dirigir. En aquest punt algú pot pensar que parlem de manipulació, però no és res que no fem en el nostre dia a dia.
Ens dirigim igual a la nostra família, parella, amics, fills, que en un entorn de feina? Parlem igual a un nen de 8 anys que a un adult? L’adaptació del missatge al públic és bàsica.
En tercer lloc, es tracta de repetir, repetir i repetir. Aquesta iteració, on es poden modificar les paraules però no el fons del missatge, és la que ajuda a afegir aquella peça que nosaltres volem dins la ment de la ciutadania. La repetició és bàsica ja que el nostre missatge competeix amb uns quants milers entre missatges publicitaris, informatius o propagandístics…
Proposta per combatre aquesta situació? Sigueu crítics i pregunteu-vos sempre el perquè un polític o un partit diu quelcom. Fer-ho quan “no són els teus” és molt fàcil, però on guanyareu llibertat és quan qüestioneu “els vostres”.
I de pas, em deixareu una porta oberta per fer entrar nous missatges.
